Il·legalitzar

Poques coses més es poden afegir a tot el que s'ha escrit i parlat sobre les acusacions de colpisme adreçades a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), així com sobre les crides a la il·legalització de l'organització i l'empresonament dels seus responsables. Des que fa deu dies un editorial del diari ABC va posar una diana sobre aquest col·lectiu (diana que poc després es repetiria en un altre editorial del diari progre El País), l'ANC s'ha convertit en l'estrella mediàtica de la setmana, tant a casa nostra com a la resta de la pell de brau.

Algunes persones properes em diuen que no, que és impossible. I que, a més, a Europa ningú no entendria que es prenguessin mesures contundents contra una entitat de les característiques de l'ANC. Què volen que els digui, jo sóc força més malfiat, i la meva confiança en la Unió Europea està sota mínims. A més, des de la Transició, els diferents governs espanyols (fossin del color que fossin) han tingut la mà trencada en això de les il·legalitzacions. I no oblidem que tenim exemples flagrants a casa nostra que abonen les possibilitats a priori més inversemblants. Vegem-ne un de molt clar: març del 1982, en plena recentralització després del fallit (?) cop d'estat del 23-F. Centenars de milers de manifestants protesten a Barcelona contra la Loapa. Enmig de la marea humana destaca una gran pancarta amb el lema “Independència”. Fins aquí tot normal. Però, quatre dies més tard, sis de les persones que portaven aquesta pancarta (entre elles els dirigents independentistes Carles Castellanos i Eva Serra) són detinguts per la policia acusats del delicte de rebel·lió basant-se en la recentment aprovada llei de defensa de la democràcia. Les dones són tancades a la presó de la Trinitat. Els homes, a la Model.

El governador civil de Barcelona, i responsable polític de les detencions, en aquells anys era... Jorge Fernández Díaz, el mateix que avui ocupa el càrrec de ministre de l'Interior. Ai!