De debò, tothom és ANC?

La ini­ci­a­tiva d'El Punt Avui Tele­visió de dedi­car a l'ANC les emis­si­ons de pro­ves –fins a la vigília de Sant Jordi– és una excel·lent idea per sumar-se a l'amplíssim sen­ti­ment popu­lar de soli­da­ri­tat amb aquesta enti­tat. Es pot dir que es tracta d'una acció en la línia del Tots som ANC que es pro­paga per les xar­xes soci­als i que res­pon a la volun­tat de molts ciu­ta­dans de seguir acti­va­ment al cos­tat d'aquesta enti­tat cívica i del procés polític que impulsa, fins i tot en la hipòtesi que s'hagués de fer des de la clan­des­ti­ni­tat.

De fet, la clan­des­ti­ni­tat no ens és des­co­ne­guda a Cata­lu­nya. La cul­tura i els trets iden­ti­ta­ris cata­lans han acon­se­guit sobre­viure, rebro­tar i arri­bar fins al dia d'avui perquè bona part de l'acti­vi­tat cul­tu­ral i política del nos­tre país s'ha fet durant llargs períodes sota la uni­for­mi­tat del pavi­ment pel qual des­fi­la­ven tro­pes mili­tars i para­mi­li­tars, vir­reis i gover­na­dors. És, doncs, un modus ope­randi tan actiu en la nos­tra genètica, que és fàcil ima­gi­nar i com­pren­dre que il·lega­lit­zar orga­nit­za­ci­ons dedi­ca­des a aquesta tasca, amb un ampli suport popu­lar, no era­di­ca­ria res, sinó que sola­ment les ocul­ta­ria de la vigilància inqui­si­dora.

Aquesta evidència i les reper­cus­si­ons de cre­di­bi­li­tat política que repre­sen­ta­ria il·lega­lit­zar enti­tats pri­va­des –s'ha dit que també són en el punt de mira Òmnium Cul­tu­ral i el Cer­cle Català de Nego­cis– que defen­sen un pro­jecte polític de fona­ments i d'exe­cució democràtiques, fan poc pro­ba­ble que siguin apar­ta­des de la lega­li­tat. Tot això dit des d'un sen­tit comú uni­ver­sal, pro­ba­ble­ment negat a caps domi­nats per rao­na­ments vis­ce­rals, que s'entes­ten a escla­far tot allò que es mos­tra rebel al seu domini i sense cap més argu­ment que l'apro­pi­ació dels prin­ci­pis democràtics per a un ordre par­ti­cu­lar, com aque­lla democràcia orgànica de lamen­ta­ble record.

Una altra cosa és que tots siguem ANC, com es diu. De moment, ja hem des­a­pro­fi­tat l'exem­ple aglu­ti­na­dor d'aquesta enti­tat i la causa sobi­ra­nista no es pre­sen­tarà unida per fer-se visi­ble i audi­ble al Par­la­ment Euro­peu. De tots els suports, aplau­di­ments i adhe­si­ons que ara es pro­cla­men, n'hi ha alguns que sem­blen més aviat abraçades d'un ós que espera crus­pir-se l'api­cul­tor i la bresca.