De debò, tothom és ANC?
La iniciativa d'El Punt Avui Televisió de dedicar a l'ANC les emissions de proves –fins a la vigília de Sant Jordi– és una excel·lent idea per sumar-se a l'amplíssim sentiment popular de solidaritat amb aquesta entitat. Es pot dir que es tracta d'una acció en la línia del Tots som ANC que es propaga per les xarxes socials i que respon a la voluntat de molts ciutadans de seguir activament al costat d'aquesta entitat cívica i del procés polític que impulsa, fins i tot en la hipòtesi que s'hagués de fer des de la clandestinitat.
De fet, la clandestinitat no ens és desconeguda a Catalunya. La cultura i els trets identitaris catalans han aconseguit sobreviure, rebrotar i arribar fins al dia d'avui perquè bona part de l'activitat cultural i política del nostre país s'ha fet durant llargs períodes sota la uniformitat del paviment pel qual desfilaven tropes militars i paramilitars, virreis i governadors. És, doncs, un modus operandi tan actiu en la nostra genètica, que és fàcil imaginar i comprendre que il·legalitzar organitzacions dedicades a aquesta tasca, amb un ampli suport popular, no eradicaria res, sinó que solament les ocultaria de la vigilància inquisidora.
Aquesta evidència i les repercussions de credibilitat política que representaria il·legalitzar entitats privades –s'ha dit que també són en el punt de mira Òmnium Cultural i el Cercle Català de Negocis– que defensen un projecte polític de fonaments i d'execució democràtiques, fan poc probable que siguin apartades de la legalitat. Tot això dit des d'un sentit comú universal, probablement negat a caps dominats per raonaments viscerals, que s'entesten a esclafar tot allò que es mostra rebel al seu domini i sense cap més argument que l'apropiació dels principis democràtics per a un ordre particular, com aquella democràcia orgànica de lamentable record.
Una altra cosa és que tots siguem ANC, com es diu. De moment, ja hem desaprofitat l'exemple aglutinador d'aquesta entitat i la causa sobiranista no es presentarà unida per fer-se visible i audible al Parlament Europeu. De tots els suports, aplaudiments i adhesions que ara es proclamen, n'hi ha alguns que semblen més aviat abraçades d'un ós que espera cruspir-se l'apicultor i la bresca.
