Obertura enverinada?
Barcelona obre les botigues en diumenge i ofereix més atractius als turistes. Però, és aquest el camí?
Els comerços de Barcelona van poder obrir ahir de deu del matí a dues del migdia en el marc de l'acord que van tancar l'Ajuntament i les principals organitzacions de botiguers minoristes a mitjan mes. L'acord inclou que aquesta obertura també es pugui dur a terme tots els diumenges de juliol i agost, tot i que el primer de juliol s'obria pel fet de ser el primer de rebaixes, i el 15 d'agost. A més, l'Ajuntament va anunciar que usaria la facultat que permet la nova llei catalana d'horaris de triar quatre dels festius que es pot obrir. Per a aquest any, i gràcies a aquesta possibilitat, l'Ajuntament de Barcelona va triar el dia d'ahir per la coincidència amb Alimentària, que es preveu que generi un impacte de 170 milions. L'obertura de festius en una ciutat com Barcelona és un tema recurrent però que ha tornat a l'actualitat en els darrers anys pel fet que el turisme cada cop és més important en el desenvolupament econòmic de la ciutat i del país i per la pressió que s'exerceix des de Madrid. El PP va aprovar una llei que dóna llibertat a les ciutats amb més de quatre-cents mil creueristes i amb més d'un milió de pernoctacions anuals per crear àrees turístiques on aplicar un horari comercial ben lax. I també el PP va obligar la Generalitat a ampliar el nombre de festius anuals d'obertura de comerços.
La mesura té defensors i detractors. D'una banda, és estrany que una gran urbs del sud d'Europa, com Barcelona, en què el moviment és constant, una ciutat que no dorm, vaja, i amb milions de turistes que la visiten cada any, no pugui obrir els festius. Sobta, com ho fa el fet que el transport públic gairebé s'aturi a la nit, un període que any rere any és més actiu. Però, a l'altra banda de la balança, hi ha dos elements. D'una banda, Catalunya, i la seva capital, han de centrar tots els seus esforços a acontentar el turisme? Els creueristes, que desembarquen, es diverteixen, i marxen per sempre més, han de marcar les polítiques econòmiques d'una gran ciutat? El debat és més profund que això, ja ho sé, però sembla que confiem el desenvolupament futur del país a, per exemple, Barcelona World i no, també per exemple, a la investigació. O qualsevol altre sector amb valor afegit. I, d'una altra banda, algú controlaria les condicions laborals dels empleats que dia rere dia haurien d'obrir al centre de Barcelona? I no parlo, que també, de les grans cadenes, sinó, per exemple, de les petites botigues de records de la Rambla.
