Opinió

Feminismes, ara?

Hi ha tota una nova subjectivitat femenina, personal i política encara per construir

Pot­ser no ho diu en veu alta, però hi ha qui es pre­gunta si ara és el moment de fer cas de les pro­tes­tes i pro­vo­ca­ci­ons de les dones. Jus­ta­ment ara, quan molts drets humans fona­men­tals (tre­ball, habi­tatge, sani­tat i edu­cació decent per a tots) estan en risc de con­ver­tir-se en luxes d'uns pocs, d'uns quants pri­vi­le­gi­ats. Ara, quan les con­seqüències del neo­li­be­ra­lisme més sal­vatge gene­ren tant pati­ment, no val­dria més ocu­par-se dels pro­ble­mes gene­rals? I és que encara costa per­ce­bre la pro­funda sim­bi­osi exis­tent entre les polítiques gene­rals i les que afec­ten direc­ta­ment i de forma espe­cial les dones; entre l'acom­pli­ment dels drets humans uni­ver­sals i els d'elles, la mei­tat de la població. Drets que han acon­se­guit amb molt més retard, després d'anys de llui­tes pacífiques i que res­ten tan vul­ne­ra­bles en situ­a­ci­ons de crisi, pre­ca­ri­e­tat i violència. I és que, mal­grat els avenços, per­sis­teix una estesa i obs­cura creença que la seva diferència (inne­ga­ble des del punt de vista físic i del de la seva història col·lec­tiva) les ha fet menys ple­na­ment huma­nes; és a dir, man­ca­des dels trets que els models patri­ar­cals impe­rants han con­si­de­rat pri­o­ri­ta­ris per defi­nir el que és i no és la plena huma­ni­tat.

La històrica divisió de tas­ques a com­plir segons el sexe ha pro­pi­ciat l'ús i abús de poder arreu sobre les dones, així com d'uns éssers humans sobre d'altres jus­ti­fi­cant-ho en la “diferència”. Des d'aquest pre­ju­dici enquis­tat en el més fons de la vida col·lec­tiva, la diferència no és mai neu­tral, està sem­pre jerar­quit­zada. I cal pre­gun­tar-se res­pecte a qui, i en què s'és dife­rent. Res­pecte a quin model con­sa­grat. El que ha omplert la història publi­cada tant de figu­res heroi­ques com des­truc­ti­ves? De grans pen­sa­dors com de sublims artis­tes com de megalòmans assas­sins de pobles sen­cers? D'una cul­tura que ha nor­ma­lit­zat, és a dir, natu­ra­lit­zat la violència i que ha hiper­tro­fiat els trets més com­pe­ti­tius, entre els quals els iguals? Una violència que s'exer­ceix con­tra els pro­pis barons també i que els obliga, al llarg del seu apre­nen­tatge, a negar-se molts aspec­tes humans que els por­ta­rien a ser un pèl més feliços.

Men­tres­tant, l'històric, obli­gat, silenci públic de les dones ha dei­xat al marge de la vida pública aque­lles qua­li­tats huma­nes que elles han desen­vo­lu­pat entre qua­tre parets, en la infra­es­truc­tura de la vida. La capa­ci­tat d'empa­tia, l'ètica de la cura, el valor de la quo­ti­di­a­ni­tat tenen poc a veure amb el dis­curs de xifres, estratègies i llui­tes del dis­curs públic i polític, que és seguit, malau­ra­da­ment, per mol­tes de les dones que acce­dei­xen a llocs de res­pon­sa­bi­li­tat i actuen de forma simi­lar a la dels que les envol­ten. I és que hi ha tota una nova sub­jec­ti­vi­tat feme­nina, per­so­nal i política encara per cons­truir. Cal que allò dife­rent, que veu el món amb una mirada nova, pro­ce­dent dels mar­ges, cons­tru­eixi un dis­curs potent en l'aspecte públic que pri­o­ritzi qua­li­tats huma­nes silen­ci­a­des que ser­vei­xin per cons­truir un món més ajus­tat al benes­tar de les per­so­nes. Pro­ce­dent dels mar­ges poden expan­dir-se i revi­ta­lit­zar-se els drets humans que pro­cla­men la igual­tat en la diferència, mes enllà del sexe, del color de la pell, del país de nai­xe­ment, de l'ori­en­tació sexual, etc. Els femi­nis­mes cri­den con­tra la dis­cri­mi­nació específica i la dels altres humans mar­gi­nats. Fan pro­gres­sar l'accep­tació de l'altre. I d'aque­lles qua­li­tats silen­ci­a­des, ple­na­ment huma­nes, que han permès sobre­viure i pren­dre cura men­tre enfor­tei­xen i llui­ten pels drets humans uni­ver­sals.

Els femi­nis­mes ho hau­ran de fer amb aquells homes i col·lec­tius, sor­to­sa­ment cada cop més, que rebut­gen els models únics, vio­lents i depre­da­dors que neguen als dife­rents els matei­xos drets, que per­pe­tuen el sofri­ment humà i empo­brei­xen la vida per­so­nal, social i política.

Doncs sí: femi­nis­mes, ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.