La paraula cura

Hi ha dos col·lectius que em mereixen un respecte absolut: els metges i els mestres. En els primers, hi confiem la nostra salut. En els segons, l'educació. Ara, quan llegeixo notícies com la d'ahir em cauen els mitjons a terra i m'allunyo dels professionals de la salut. Resulta que l'Organització Mèdica Col·legial, l'entitat que representa els metges col·legiats a l'Estat espanyol, ha proposat que es multi les persones que facin un mal ús dels serveis sanitaris. Consideren que, de la mateixa manera que es penalitzen les infraccions de trànsit, es podrien castigar abusos o mals usos de la sanitat, com ara les persones que van a urgències quan ja podrien ser ateses als centres de salut. Hem de criminalitzar el pacient? No hi ha altres mesures de conscienciació que hàgim de recórrer a la sanció? Fem-ho al revés. Què els semblaria als professionals d'aquest ram que els multéssim quan no ens tracten com ens mereixem? I ho dic perquè en només dos dies m'han explicat dos casos en què n'hi ha per llogar-hi cadires. L'un, el d'un pacient que va tenir una malaltia que el va deixar paralitzat i immòbil durant sis setmanes al llit. Denunciava que tot aquell temps s'havia sentit ignorat, menystingut, per tant, desatès pels metges i les infermeres, com si fos un moble de l'habitació. L'altre cas, el d'una mare primerenca que porta el fill d'un any i mig a urgències i el metge que l'atén, en comptes de tranquil·litzar-la, no només li posa la por al cos sinó que a més ho fa amb una fredor i una absència absoluta de tacte i delicadesa que no s'hauria de tolerar. No cal multar però sí actuar en contra d'aquestes actituds. I pregunto: què ho fa que la comunicació, aquella capacitat de transmetre informacions amb sentiment, no la cuiden? Vindran avenços i noves tècniques que salvaran vides, i benvinguts siguin, però l'assignatura pendent del col·lectiu sanitari continuarà sent la comunicació amb els pacients. Pensin que, ben dita, la paraula també cura.