Dones de l'Iran

A pesar de totes les lleis que es dicten al món per protegir els seus drets i la seva integració, cap dona, pel simple fet de ser-ho, s'investeix d'unes qualitats morals irrecusables i diferenciades. Algunes, certament, dignifiquen el seu gènere, però n'hi ha moltes d'altres –potser la majoria, mira què et dic– que no són més que mitjania, gent de carn i os molt normal i corrent i que, per tant, a vegades poden incórrer també en actituds mesquines, intolerables, odioses. Es té notícia que algunes han arribat a ser dèspotes i criminals i tot. És aquesta una observació elemental que es tendeix a passar expressament per alt cada vegada que un govern o una institució rabiosament masculins (disculpeu la redundància) de sobte tenen a bé integrar a les seves files alguna representant femenina: no importa quines qualitats acreditin, compta sobretot remarcar el fet indiscutible, mentre no es demostri el contrari, que són dones, i que és per aquest sol atribut seu que han estat escollides. El controvertit president de l'Iran, que tot i ser un home pot ser tan abjecte i maquinador com qualsevol dona, ha intentat guanyar-se el favor de la comunitat internacional i de les seves coreligionàries ultraconservadores designant-ne tres exemplars per ocupar alguns dels nous ministeris. Són, diuen els entesos, carteres de poca rellevància (sic!), Sanitat, Educació i Benestar Social, però el gest es veu que té un simbolisme fenomenal, perquè per primera vegada des de la revolució islàmica de 1979 hi haurà dones amb responsabilitats d'alt nivell al govern del país. El problema és que les candidates, igual que molts dels seus virils col·legues, també tenen inclinació a la intransigència, el fanatisme i el deliri, defensant restriccions en l'accés de les dones a la universitat o proposant la segregació sexual no només a l'ensenyament, sinó també dins el sistema sanitari. Mirat així, tant és que el president iranià s'envolti de dones com de xinxilles: el gènere continua sent el que era, una pura eventualitat, un atzar, una arbitrarietat sense cap garantia moral.