Opinió

LA GALERIA

Tot té un sentit

És innata, l'habilitat per ensumar dels cossos de seguretat, o ve de sessions formatives?

Me n'assabento en viu i en directe. Era als estudis de La Xarxa Ràdio (92.7 FM). Una patrulla dels Mossos d'Esquadra, en passar pel pont Major de Girona, s'atura en flairar una forta olor de marihuana. Somriures còmplices en parella. Tracten de localitzar el punt de l'origen d'aital ferum. Afinen els narius. Encerclen la pestilència. Es miren als ulls i s'autoconfirmen amb la mirada la trajectòria dels efluvis. Identifiquen el bloc de pisos sospitós. Pugen l'escala olorant la fetor i, tal vegada, el fum. Porta a porta, fins a arribar al pis on tot apunta que és l'origen del Chanel il·legal. Truquen al domicili en qüestió amb les pituïtàries excitades. Obren la porta dos nois. “Bon dia.” “Bon dia.” Cap problema per passar a l'interior. Bona gent. El tuf delata l'herba. Només cal concretar-la. Ambdós òrgans de l'olfacte salten de contents. Va ser fàcil. Obrir una habitació i allà, a la vista dels nassos, un parc monotemàtic per al gaudi dels sentits. Làmpades, transformadors, lladres (de llum dels lladres), testos, plantes, fulles, selva. Els agricultors urbans no havien sospesat que la Torres ja no escampa l'enyorada fortor ensarronadora de bròquil i col bullida que amagava, com un desodorant, qualsevol transpiració aliena al paper; som a l'era digital. Ni que la Nestlé ja no és el que fou amb el torrefacte encafeïnant carrers i llars; el Nespresso és pulcre. La imputació, dos delictes dos. L'un contra la salut pública (aviat privatitzada). L'altre, per defraudació de fluid elèctric (a al·legar davant l'OCU). Fins aquí el relat dels fets seguint el codi ètic de Pilar Urbano. Ara, la possible reflexió. Caldria saber si els cossos de seguretat han obtingut aquesta habilitat (la d'ensumar) en sessions de formació específiques o si és innata i intransferible. En el cas que fos apresa, la pregunta seria si es podria obrir el ventall, a més a més del cànem indi, a d'altres emanacions detectables que facin mala olor i tinguin mala pinta. De tots és sabut que l'olor de resclosit, de tancat i gens ventilat, és fàcilment identificable; feu la prova a les palpentes o davant d'alguna seu d'alguna institució. De la mateixa manera que un consell d'administració d'una caixa rescatada ens transporta al perfum de socarrimat per excel·lència. Així, podríem anar afinant fins a trobar la química per nassejar les feromones del bitllet de cinc-cents sense marge d'error. Ja m'enteneu per on vaig, no? Quanta feina se li podria girar, a la policia. Quants casos resolts en un obrir i tancar de forats. Faltarien nassos per ficar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia