Opinió

LA GALERIA

Comptem la gigafoto?

M'estranya que algú no hagi dit encara que en realitat és un muntatge

Quines coses que ens hem d'inventar, els catalans, per fer-nos visibles i perquè ens escoltin! Pensava en això mentre navegava per la web de l'Assemblea Nacional a la recerca del tram 702, on l'11 de setembre vaig anar a fer de baula al costat de la família i els amics. La gigafoto és un treball colossal que documenta una acció igualment colossal i molt ben organitzada. Gigafoto vol dir foto gegant, encara que ben mirat (o ben mirada) no és una imatge gegantina sinó moltes d'enganxades. M'estranya que algú no hagi dit encara que en realitat és un muntatge, que les persones i les fotos estan clonades, que tothom anava vestit de groc perquè era més fàcil reproduir-les, etc. En qualsevol cas, la gigafoto és un document, un gigadocument, potser el més llarg mai creat (tornem-hi amb els records), tot i que el podem veure comprimit i encongit considerablement gràcies a la informàtica. La fotografia: heus aquí un producte que es reinventa constantment i evoluciona amb la societat. Nascuda com una activitat propera a la recerca científica, aviat va demostrar la seva dimensió artística i també el seu valor documental. La fotografia és allò que els humans hem inventat per aturar el temps, per evitar que se'ns escapi del tot. Vivim, faltats de temps, en una societat sotmesa a canvis constants, i la fotografia ens ajuda a retenir allò que d'aquí a un segon ja no serà o que d'aquí a un moment no veurem. La imatge congelada atura el temps i també ens fa aturar a nosaltres, i recordar o pensar. Per això ens agraden les fotografies, i no parem de fer-ne, cada cop més. Avui la majoria de les que fem són una altra cosa. Són el resultat d'actes quasi automàtics. Fotografiem moments i coses intranscendents: la pizza que volem ensenyar als amics, una peça de roba que ens acabem de comprar o, braç ben estirat endavant i mòbil a la mà, les cares dels tres o quatre que ara estem junts. Fotos d'un sol ús, més properes a la idea de joc que a la de document. No és el cas, és clar, de la gigafoto, que en aquest sentit és una foto clàssica, perquè va ser pensada sobretot per deixar constància que aquell dia molta gent es va donar les mans a favor de la independència. Per cert, quanta gent hi havia exactament? La gigafoto permet saber-ho. Mitja dotzena de persones comptant cada tram i contrastant resultats donaria una xifra molt real. Seria una gigafeinada, és veritat, però també una nova oportunitat per col·laborar i participar. Si algú s'anima a organitzar-ho m'hi apunto de voluntari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.