De set en set
Repte català
La Catalunya moderna sempre ha estat el motor dels avenços experimentats a Espanya. Ho fou quan després de la mort de Franco s'engegà el procés de la transició cap a un nou marc polític democratitzador. Queda constatat en el llibre El desafiament català (Un relat internacional de la Transició), de Jaume Guillamet, catedràtic de Periodisme a la Pompeu Fabra. Ha treballat al capdavant d'un equip que investigà què deia la premsa estrangera d'aquells anys: Ruth Rodríguez-Martínez ho féu a França; Francesc Salgado, a Itàlia; Marcel Mauri, als Estats Units; el mateix Guillamet, al Regne Unit. Christopher Tulloch analitzà els corresponsals. Són més de tres-cents textos els que han estat tractats en aquesta obra cabdal de la historiografia positivista contemporània en el nostre país. L'escola catalana d'història de la premsa que lidera Guillamet ha comprovat com ens veien des de fora. Però també irradia cap enfora. Aquesta setmana s'ha defensat a la Universitat de Sevilla una tesi doctoral de Jezabel Martínez Fábregas que compara com la premsa del règim que moria amb Franco entomava els canvis que se succeïren del 1975 al 1978. D'aquests treballs acadèmics es dedueix que, a parer dels periodistes forans, Catalunya era a finals dels anys setanta, amb una esquerra responsable i majoritària, el banc de proves dels canvis que s'operaven a Espanya, però també a França o a Itàlia, posem per cas, on l'eurocomunisme de Marchais i de Belinguer s'acostava a les portes del poder. Els grans diaris del món enviaren a examinar la realitat catalana i espanyola d'aquells anys als professionals més bregats en els esdeveniments transcendents de l'època. Era un repte que feia de Catalunya una realitat sobre la qual la premsa d'arreu aplicava el focus de la intensitat interpretativa. Un repte semblant a aquell ara torna a ser actual. És un doble repte: el d'assolir el ple reconeixement com a nació; i el de contribuir a la transformació de l'Estat espanyol. La plenitud nacional catalana pot ésser –o hauria d'ésser– el revulsiu de la regeneració democràtica espanyola.
