Opinió

De set en set

Repte català

La Cata­lu­nya moderna sem­pre ha estat el motor dels avenços expe­ri­men­tats a Espa­nya. Ho fou quan després de la mort de Franco s'engegà el procés de la tran­sició cap a un nou marc polític demo­cra­tit­za­dor. Queda cons­ta­tat en el lli­bre El des­a­fi­a­ment català (Un relat inter­na­ci­o­nal de la Tran­sició), de Jaume Gui­lla­met, catedràtic de Peri­o­disme a la Pom­peu Fabra. Ha tre­ba­llat al cap­da­vant d'un equip que inves­tigà què deia la premsa estran­gera d'aquells anys: Ruth Rodríguez-Martínez ho féu a França; Fran­cesc Sal­gado, a Itàlia; Mar­cel Mauri, als Estats Units; el mateix Gui­lla­met, al Regne Unit. Chris­top­her Tulloch ana­litzà els cor­res­pon­sals. Són més de tres-cents tex­tos els que han estat trac­tats en aquesta obra cab­dal de la his­to­ri­o­gra­fia posi­ti­vista con­tem­porània en el nos­tre país. L'escola cata­lana d'història de la premsa que lidera Gui­lla­met ha com­pro­vat com ens veien des de fora. Però també irra­dia cap enfora. Aquesta set­mana s'ha defen­sat a la Uni­ver­si­tat de Sevi­lla una tesi doc­to­ral de Jeza­bel Martínez Fábre­gas que com­para com la premsa del règim que moria amb Franco ento­mava els can­vis que se succeïren del 1975 al 1978. D'aquests tre­balls acadèmics es dedu­eix que, a parer dels peri­o­dis­tes forans, Cata­lu­nya era a finals dels anys setanta, amb una esquerra res­pon­sa­ble i majo­ritària, el banc de pro­ves dels can­vis que s'ope­ra­ven a Espa­nya, però també a França o a Itàlia, posem per cas, on l'euro­co­mu­nisme de Marc­hais i de Belin­guer s'acos­tava a les por­tes del poder. Els grans dia­ris del món envi­a­ren a exa­mi­nar la rea­li­tat cata­lana i espa­nyola d'aquells anys als pro­fes­si­o­nals més bre­gats en els esde­ve­ni­ments trans­cen­dents de l'època. Era un repte que feia de Cata­lu­nya una rea­li­tat sobre la qual la premsa d'arreu apli­cava el focus de la inten­si­tat inter­pre­ta­tiva. Un repte sem­blant a aquell ara torna a ser actual. És un doble repte: el d'asso­lir el ple reco­nei­xe­ment com a nació; i el de con­tri­buir a la trans­for­mació de l'Estat espa­nyol. La ple­ni­tud naci­o­nal cata­lana pot ésser –o hau­ria d'ésser– el revul­siu de la rege­ne­ració democràtica espa­nyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia