Ara ens en sortirem
Durant els propers mesos, especialment d'aquí a la consulta del 9 de novembre, haurem de vèncer molts obstacles, ens trobarem molts esculls que haurem de prevenir. Molts ens vindran de fora, però n'hi haurà que vindran de les nostres files. La falta d'autoestima, la desconfiança en la nostra pròpia força i en la nostra capacitat de mobilització i organització poden ser un escull en el nostre camí. I com que això ho saben els nostres adversaris s'estan multiplicant, i cada vegada seran més, les veus que diran que, malgrat que tenim raó i que cal fer canvis en les relacions entre Catalunya i Espanya, la independència és tan difícil i complicada que és preferible buscar altres sortides avantatjoses per a les dues parts.
No us ho cregueu. El més difícil gairebé ja ho hem fet, hem recuperat i refermat la confiança en nosaltres, en la nostra pròpia força. L'Onze de Setembre de 2012 no només vam demostrar que érem molts els que volíem un estat lliure i sobirà, sinó que vam canviar un govern, ajudats per l'Estat espanyol, és cert, en negar-se a dialogar sobre el pacte fiscal, però sense la nostra manifestació històrica no hauria estat possible. I ara hi tornarem, tornarem a provocar canvis qualitatius i transcendents i serà més fàcil, perquè tenim la majoria dels nostres parlamentaris compromesos en el procés. En aquell moment no disposàvem ni de la complicitat del govern, ni d'una majoria parlamentària tan compromesa en la consulta i en la construcció d'un nou estat com ho està ara.
Tenim més força que mai i més capacitat de mobilització que mai, perquè ara ja sabem que ho podem fer, que som capaços d'organitzar actes tan simbòlics, grandiosos i espectaculars com la Via Catalana, que passarà a la història com un dels actes més emblemàtics del procés d'independència. Aquests dies hem tingut l'oportunitat de reviure-la amb la publicació de la gigafoto, que ens ha permès retrobar-nos i recordar els moments més emotius d'aquella històrica jornada. L'Onze de Setembre del 2012 vam demostrar que som molts, l'Onze de Setembre del 2013 vam demostrar que som capaços d'organitzar-nos, que som capaços d'assolir qualsevol repte que ens proposem i enguany, el 2014, ha arribat l'hora de decidir, de demostrar que som capaços d'exercir la nostra sobirania, la sobirania que va aprovar el nostre Parlament el passat 23 de gener, i que estem preparats per exercir-la.
Un altre escull que haurem de vèncer seran les contínues provocacions, cada vegada més exagerades. No hi hem de caure, nosaltres som la imatge de la Catalunya pacífica, alegre i democràtica de la manifestació del 2012 i de la Via Catalana del 2013, i ho hem de continuar sent. És cabdal que mantinguem davant del món la nostra manera de fer, hem de continuar fent les coses amb il·lusió i esperança perquè ja ens hem guanyat el dret a vot, és molt difícil que el món ens negui el dret a vot. Hem de continuar mostrant una Catalunya pacífica, democràtica, alegre i disposada a mobilitzar-se per un país millor per a tots els que hi vivim, vinguem d'on vinguem, parlem com parlem i ens sentim com ens sentim.
I, per acabar, un altre dels esculls que haurem de vèncer és la nostra tendència a la individualitat, creure que uns tenim més raó que uns altres o que la nostra raó és més important que la dels altres, pensar que les nostres propostes o conviccions són millors. En aquest procés és vital mantenir la unitat, la unitat entre tots els que volem la independència, amb tots els matisos que vulgueu, però hem de saber acceptar l'opinió de la majoria perquè ens hi juguem molt. El més important és que arribem al final del camí i no ho és tant si hi arribem d'una manera o d'una altra, qualsevol manera, si és absolutament democràtica i pacífica, és bona. Aquest ha de ser l'esperit que ens mogui. I mantenir la unitat no vol dir que no puguem discrepar de les actuacions del govern o dels partits polítics integrants del pacte per la consulta en molts altres temes, en moltes altres qüestions. Hem d'exposar i manifestar les nostres divergències com a ciutadans, perquè cada dia tenim l'oportunitat de construir aquest país, i ho hem de fer, tenim l'obligació de contribuir com a ciutadans a aquesta construcció. Però cal mantenir la unitat entre govern, Parlament, institucions i societat civil en tot allò que fa referència al procés sobiranista i la consulta perquè en aquesta unitat rau la nostra força. No podem obrir cap escletxa per on puguin penetrar els partidaris de la continuïtat, no hem d'oferir-los cap oportunitat que ens debiliti davant d'Europa i del món, perquè ens debilitaria com a poble i trencaria la nostra força davant del món.
D'aquí al 9 de novembre hem de treballar amb convicció, fermesa i unitat d'acció si volem aprofitar aquesta oportunitat que difícilment se'ns tornarà a presentar. Hem esperat durant 300 anys i, ara, si ho fem bé ens en sortirem.
