Justícia en català?

“Allò que cal fer segons dret i raó.” Aquesta és una de les moltes definicions de justícia que ens ofereix la Gran Enciclopèdia Catalana. Una definició que no deu haver llegit la magistrada responsable del jutjat de primera instància número 2 de Granollers. Com tampoc no deu haver llegit, tot i que segons sembla coneix el català, la carta de drets lingüístics, que deixa molt clar que tots podem fer servir el català als jutjats de Catalunya sense cap entrebanc i sense que ens ho impedeixi ningú. Però per aquesta magistrada, el que és un entrebanc és el català pel retard que provoca el fet d'haver de traduir les resolucions. I sembla ser que això va en contra del suposat principi d'eficiència de l'administració pública. Eficiència i justícia? Quin contrasentit! O sigui que o renunciem a rebre justícia en la llengua pròpia del nostre país o ja ens podem armar de paciència. El pitjor de tot és que sembla que si la justícia és lenta, encara sigui per culpa nostra perquè demanem una cosa tan forassenyada com voler utilitzar la nostra llengua. Encara que ho fem emparats per la llei. I aquí està la clau, ja que els mateixos responsables de fer justícia, o sigui, de “fer segons dret” i d'aplicar la llei, són els primers que la ignoren. Això només respon a desinterès, apatia i indiferència, ja que si no fos així no estaríem parlant que hi ha un 25% menys de sentències en català, segons les dades de l'últim informe anual de la Plataforma per la Llengua. Ni ens trobaríem que en determinats jutjats de Catalunya el català només arriba a un 8% dels documents judicials. Tot i que ofereix dades positives sobre la salut del català, l'informe també constata, com les anomenava aquest diari, zones d'ombra. La principal, l'absència del català en l'àmbit de la justícia. Cal dir que si això passa és amb la complicitat de tots plegats. Dels que qui més qui menys hem acceptat, o potser millor dir hem claudicat, davant el temor dels possibles perjudicis que ens podria provocar exigir el català en els nostres tràmits. O sigui que segurament tots, i no només jutges, advocats, procuradors, secretaris judicials..., hauríem d'entonar un mea culpa. Com també els polítics catalans que fa unes dies van declarar en castellà davant l'Audiencia Nacional. No serveix d'excusa la deficient traducció. Com va dir l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua, va ser una oportunitat perduda.