Galeria d'il·lustres

Amb motiu del decés de Modest Prats, en el Setmanari de l'Alt Empordà Eduard Puig Vayreda parla de crear el que se'n podria dir una galeria d'empordanesos il·lustres. Al cementiri de Figueres hi ha un panteó de persones rellevants que, pel lloc i les circumstàncies, projecta un escàs impacte emocional, didàctic o exemplificatiu sobre el veïnat. Aquesta galeria de l'Eduard Puig –i m'apunto a la seva roda– hauria de ser una mena de llibre obert que arribés amb facilitat al ciutadà, i caldria que fos en un espai freqüentat per la gent que, així, sense o amb poc esforç, es familiaritzaria amb les persones de la comarca que han anat més enllà del que és comú en els camins de l'art, de la cultura, de la ciència, de l'ètica, etc. El meu amic proposa llocs com ara la seu del Consell Comarcal, o algun altre edifici noble, buit i de fàcil accés d'entre els que disposa el consistori figuerenc. En tot cas, la idea, barata i pedagògica, queda en exposició i doctors té l'administració cultural, l'electa i la designada, al consistori, al dit consell i a la Diputació.

En efecte, l'impacte del traspàs del filòleg i humanista nat a Castelló d'Empúries convida a pensar en aquestes altres vies de fixació de la memòria col·lectiva, enllà de les més convencionals bibliografia, periòdics i internet, i que ens poden recordar aquests absents, conveïns particulars. Les cases que conserven el mobiliari de fa dècades tenen els retrats dels avantpassats als panys de paret, i els habitatges més moderns solen mostrar, emmarcades a sobre d'algun moble, les fotografies de la família; el Casino Menestral de Figueres un dia acabarà la seva llarga estada al desert d'on van fugir els jutjats on purga les excessives estirades de braç en relació amb la màniga dels restauradors de la vella seu; el dia que això passi, podrà penjar de nou els retrats dels seus presidents –els seus notables– als murs de la terra promesa del carrer Ample. I això del Casino ho dic perquè, si la recent desaparició de Modest Prats ha estat el càlid estímul per anhelar una galeria d'il·lustres, precisament un dels presidents del Menestral, Joan Maria Bofill, pot representar tots aquells que aquesta no nata galeria d'empordanesos podria rescatar de la fredor de l'oblit conciutadà: Bofill, mort el 1917, home clau del federalisme empordanès vuitcentista, catedràtic de física i química de l'institut Ramon Muntaner, secretari de dos presidents de la Primera República, catalanista del renaixement modern del país, periodista de combat, en brega constant contra la totpoderosa església de fa més de cent anys...