Debat sense idees

Quan fa pocs dies escoltava el ponent constitucional Miguel Herrero de Miñon durant la seva intervenció al Cercle d'Economia, pensava com de fàcil seria resoldre les diferencies si hi hagués un diàleg fluït i generós entre Catalunya i Espanya. Perquè encara que la idea de blindar les competències catalanes mitjançant una relectura de la Constitució no sigui una fórmula acceptable, en principi, pels uns i els altres, com a mínim supera el bloqueig escenificat fins ara. En aquest sentit, s'ha de valorar l'aportació de Miguel Sebastian, que aposta per diluir les autonomies, excepte les tres històriques. La primera sorpresa positiva és que un membre del Consell d'Estat i pare de la Constitució i un exministre exposin idees sobre el debat. Això que després de tants mesos d'anades i tornades hauria de ser normal, avui encara constitueix una rara avis, sobretot des del sector mes pròxim a les tesis governamentals. Perquè si alguna mancança ha tingut el procés són les poques idees generades per la intel·lectualitat espanyola i la que es declara progressista. Malgrat algunes declaracions ensucrades sobre Catalunya i els catalans i els milers d'hores de tertúlies i xerrameca esmerçades endebades, no he sabut trobar projectes que aportin solucions polítiques possibilistes i que estableixin un espai de negociació acceptable. En canvi he sentit i llegit moltes declaracions radicals que no ofereixen cap escletxa a la discussió, acceptant fins i tot que aquestes manifestacions sovint es perceben igual des d'angles antagònics. A mesura que la tesi del xoc de trens s'imposa i el temps per evitar-lo s'esgota, és més urgent trencar-se el magí per trobar un terreny comú des del qual es pugui començar a parlar. No és ni lògic ni raonable que la proximitat de les eleccions europees sigui l'argument per ajornar qualsevol mena de contacte. El desafiament és massa important per aplicar-li la pobre teràpia de l'espera pacient, amb l'esperança que el pas del temps faci la feina que pertoca als polítics. Fins i tot en el cas que l'avorriment o el menys teniment provoquessin l'abandó, seria una mala solució. Un pedaç sobre una ferida que tard o d'hora tornaria a supurar.