La columna
Passar-ho bé
Tant de bo avui no plogui, es venguin molts llibres i els escriptors es facin un fart de signar, estiguin contents i se sentin, ni que sigui per un dia, estimats i importants; als editors els surtin els números i vegin acomplertes les seves expectatives; els llibreters es vegin les orelles i decideixin que tiraran, pel cap baix, fins al Sant Jordi que ve. Tant de bo les roses no punxin, el sector de la flor del país no es panseixi i els nois i les noies que venen roses per a l'excursió de final de curs facin força calerons.
Però el que més m'agradaria que passés avui no una, sinó milions de vegades, és aquest miracle de l'enamorament entre un lector i un llibre. Voldria que cadascú trobés, a les palpentes o amb els ulls oberts, guiat per la intuïció o el coneixement, entre la pila d'obres que avui s'exposen a les parades, el seu llibre. Que el compri –amb una mica de sort pot trobar una edició de butxaca–, se l'endugui a casa i al vespre, tot sol, tota sola, comenci el ritual de la lectura, íntim, emotiu, únic. Que li agradi tant que el cor li vagi una mica de pressa, que no senti que el criden per sopar, que ja no estigui pendent dels avisos dels Whatsapp, que s'assegui lluny de la tele perquè l'allau de paraules de la telenovel·la i la música dels anuncis no el distreguin... I així fins al final, la història nova de trinca en el cor del lector, nova mil vegades per a mil lectors, i els lectors també nous, canviats, perquè els llibres que llegim ens van fent com som.
Hi ha qui predica que la gent ha de llegir això i allò, i menysté els qui llegeixen allò i allò altre. També diuen que hi ha una manera bona i saberuda de llegir, i una manera de llegir poc adequada. Això passa perquè tenim tendència a pontificar i dir a tothom el que ha de fer. A mi em sembla molt més simpàtic, atractiu i positiu animar tothom a llegir el que sigui, el que li agradi, que l'ajudi a passar l'estona i que li faci companyia. Al cap i a la fi, a la vida, no es tractava de passar-ho una miqueta bé?
