Opinió

Desclot

Imaginació

En temps de revolta ingènua es van popularitzar algunes divises ocurrents per a la memòria. Van ser els rebels del Maig del 68 francès els qui van proclamar que sota les llambordes hi havia l'arena de la platja i vés a saber qui també va demanar a “la imaginació” que prengués “el poder” O tempora o mores! Les ocurrències fan forat i s'allarguen. Fins i tot desemboquen en situacions sorprenents. És curiós que Dani el Roig s'hagi jubilat al Parlament Europeu més aviat desapercebut i també que un dels polítics a qui Déu ha dotat amb menys imaginació en reclami als altres. Ha estat Rajoy, lúgubre i grisós com sempre, qui ha demanat als dirigents catalans, després que el Congrés dels Diputats hagi fet “valer la llei” i hagi rebutjat la proposta del Parlament de Catalunya, que hi posin “imaginació”. La petició és insòlita, si no és que Rajoy vol que li'n prestin una mica per no passar a la història com el president espanyol ameba per excel·lència. Senyor president, en té a l'abast tanta com vulgui. L'altre dia, aprofitant les despulles del dia de la pàtria basca, el lehendakari Urkullu –ferm partidari, amb Duran, de terceres vies cap als llims– li va proposar una redefinició de l'Estat en clau “confederal”. El mateix Rubalcaba, abrasiu del PSC, en nom d'aquest partit català, li va demanar al mateix ple del rebuig no sé què “federal”. Això és imaginació! “Federalisme” i “confederalisme”. No en volia? Agafi'n una mica. Potser és excessiva, però a vostè la sobredosi no l'afectarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.