Desclot
Agressions diverses
Pere Navarro va ser agredit diumenge a l'entrada de missa. Una celebració, la del primer secretari del PSC, privada. Això la va permetre, perquè Navarro no portava l'escorta habitual. De sempre i per desgràcia, els representants del poble pateixen atacs de natura diversa. No és fàcil ser polític. I encara menys ara, perquè hi ha un malestar social que troba sortida funesta amb la desqualificació o l'atac personals. La primera reacció de Navarro va ser encertada. Va lamentar el fet i no va especular sobre les intencions de l'agressora. Però, passat el moment d'estupefacció, el líder del PSC va decidir que entrava més a fons. Ahir al matí les emissores de ràdio i algunes pàgines dels diaris de Madrid n'anaven plenes. Aquests senyors primer disparen el tret i després dibuixen la diana. Els encantaria poder relacionar el procés que viu Catalunya amb la violència. Ho desitgen com la gran poció que els n'alliberarà. Per això sovint lliguen partits, actitud i organitzacions catalanes amb el món etarra. Que fàcil que seria reduir-ho tot al populisme i a la violència, i deslegitimar-ho davant els ulls del món. No ho tenen fàcil perquè, senzillament, això és mentida. D'ells, no se'n pot esperar una altra cosa. Però de Pere Navarro, sí. Prudència, per exemple. A Catalunya, d'agredits, n'hi ha hagut molts. Del mateix PSC es pot dir, per exemple, que no ha contribuït a endolcir el clima que volta els dirigents del PP. La prudència encara hauria de ser-los més obligada, als seus dirigents.