Enquestes gratinades

El Centre d'Investigacions Sociològiques –CIS– es mereixeria tenir un estand a la fira d'Alimentària gràcies a aquestes enquestes amb què tot sovint ens talla la digestió. El seus baròmetres semblen, no només cuinats, sinó directament gratinats al microones del govern de torn. Com es pot entendre, si no, que segons l'últim sondeig corresponent al mes d'abril els ciutadans considerin Rosa Díez la cap de cartell més ben valorada de tota la fauna política ibèrica i, en canvi, el partit que encapçala –UPyD– no pari de recular i amb prou feines arribi a aixecar una intenció de vot del 8,9 per cent dels electors? La Corona torna a suspendre també la confiança dels plebeus, tal com va passar el 2011, res d'estrany tenint en compte les trifulgues cortesanes que no para de protagonitzar la família reial. El que és estrany és que la institució monàrquica no suspengués també el sondeig de l'any 2012. Què va passar, aquell any? Senzillament que els responsables del CIS van decidir que no tocava preguntar-ho. Són misteris i contradiccions de l'art de recremar les dades i servir-les en la safata que més convé. Una altra de les enquestes sociològiques que aquests dies s'estan fent públiques és la del Centre d'Estudis d'Opinió –CEO–. Per primer cop s'han inclòs els mitjans de comunicació entre les institucions i és curiós comprovar com els periodistes som els primers de la llista dels més ben valorats per la societat catalana, per davant dels Ajuntaments i del Parlament. Personalment no conec ningú que hagi estat enquestat mai per aquests organismes, ni tampoc ningú que actualment parli bé del nostre ofici. Els periodistes, els més ben valorats? Ho dubto, la primera regla del periodisme és ser crític amb ell mateix.