Viure sense tu
Somni complet
Ara que s'han trobat esquerdes als talons del David de Miquel Àngel, Franc Aleu el fa esclatar. El patró de la bellesa del Renaixement salta fet miques a la pantalla. És El somni, la pel·lícula. El documental de com es va fer aquest sant sopar, aquesta òpera en dotze plats, que van crear els germans Roca. El documental es pot veure al cine i a la xarxa, i de debò que val la pena. Veient-lo em sentia com dins de Lo somni de Bernat Metge, somniant jo mateix. Per bé que, com estem davant d'un monument artístic on l'objectiu assolit és la creació de bellesa amb la confluència de tots els sentits, mentre tens el gaudi visual i sonor, el cervell busca el plat. L'acumulació de talent, i de sensibilitat, i de coneixement artístic i vital és impressionant, tant entre els comensals com en tota la llarga llista de participants en el projecte. Des dels que van fer les vaixelles, poemes, música, cant, imatge, servei i plats, fins a, és clar, la cuina. Que la dita ja diu que el menjar entra per la vista, però aquí et remou tots els sentits. Franc Aleu, ideòleg del projecte amb El Celler de Can Roca, diu que El somni és hereu de François Vatel, pioner a fer d'un banquet una cerimònia única, i un homenatge a Wagner, l'artista total. I Joan, Josep i Jordi Roca, i el seu equip saben jugar a la perfecció a aquesta exploració constant. Tenen les cartes a les mans, i saben jugar amb el pop, la gamba, l'anxova, les tòfones, la carxofa, el xai, o amb l'all negre de l'Orient. Però la llista de productes no és res sense el seu talent transformador. I saber jugar amb el vi, és clar, on el relat del Pitu sempre ha fet arrencar l'odissea de seure a taula a El Celler de Can Roca. Però ara passa com amb els petons de cine, que els espectadors els reprodueixen. Un cop vist El somni, l'experiència canviarà la manera de fer als restaurants, no només a El Celler? Som davant un nou estadi gastronòmic? O correm el risc de trencar del tot David? Perquè, posats a somniar, vull el somni complet!
