L'Albera ja no dispara els preus

En pocs dies he coin­ci­dit amb uns giro­nins i uns nord-cata­lans que m'han comen­tat les seves vacan­ces res­pec­ti­ves a l'altre cos­tat de la fron­tera. Els giro­nins van anar a pas­sar una set­mana a Cot­lliure i els del nord aca­ba­ven de pas­sar uns dies a l'Escala. Tots han que­dat encan­tats amb les seves vacan­ces, però el més sor­pre­nent és que les dues parts són per­su­a­di­des que han encer­tat l'opció més econòmica: els giro­nins defen­sen que els llo­guers i els res­tau­rants de Cata­lu­nya Nord ara ofe­rei­xen preus més atrac­tius i vice­versa.

Deu o quinze anys enrere aquest debat hau­ria estat fora de lloc: tot­hom tenia clar que els preus al nord de l'Albera eren altíssims i no es podien com­pa­rar amb l'oferta del sud. Avui tot això ha can­viat molt. Alguns ele­ments objec­tius hi han aju­dat, com per exem­ple, d'ençà d'aquest mes de juliol la reducció d'un 19,6% fins a 5,5% de la TVA (l'IVA francès) per a tots els ser­veis de res­tau­ració de l'Estat francès. També és veri­tat que aquests últims anys l'habi­tatge i els llo­guers al Prin­ci­pat de Cata­lu­nya s'havien posat pels núvols men­tre els preus del res­tau­rants s'havien europeïtzat, (que és la manera ele­gant de dir que s'havien apu­jat).

Sigui com sigui, entre uns preus que han pujat força per una banda i pot­ser no tant per l'altra, tot queda més ani­ve­llat. En tot cas queda clar que avui la diferència de preu ja no és l'ele­ment més impor­tant a l'hora d'esco­llir un cap de set­mana o un bon res­tau­rant en l'espai que va de la costa ros­se­llo­nesa fins a les plat­ges del Baix Empordà. El que importa ara és l'oferta, i que com que a tots ens agrada can­viar d'aires, esco­llir entre Cot­lliure i l'Escala és sen­zi­lla­ment qüestió de gus­tos. Això pot expli­car que uns i altres es con­si­de­rin satis­fets per les seves vacan­ces, i les qua­li­fi­quin de glo­bal­ment «més interes­sants a l'altre cos­tat», bar­re­jant-hi pel mig l'aspecte finan­cer. Millor així. El fac­tor dels preus –entre super­mer­cats barats i res­tau­rants tirats de preus– ha dis­tor­si­o­nat durant molts anys les rela­ci­ons entre les dues ban­des del Piri­neu, amb flu­xos de gent i cot­xes que només es movien per ona­des pun­tu­als i que con­ge­la­ven cada àrea en els seus este­re­o­tips. Evi­dent­ment això no vol dir que a par­tir d'ara la vida serà barata d'un cos­tat o de l'altre; això no passa mai.