Xarxes vives

El govern espanyol vol estroncar la lliure circulació de missatges per les xarxes socials. Proposa aplicar a Twitter normes com les que regulen, en teoria, altres mitjans. Televisions, ràdios i periòdics vulneren sovint principis ètics i legals. L'amenaça d'intervenció del poder no desanima els qui fan un ús pervers de la llibertat. Els transgressors són agosarats. L'objectiu polític ha d'ésser un altre: cal esperonar la gent responsable a participar en els debats constructius entaulats en el món digital. Hi ha equips de recerca capdavanters en aquesta matèria que proven la capacitat dels nous mitjans com a motors de progrés i del canvi social emancipador i solidari. És el cas del Grup de Recerca en Comunicació Social i Institucional de la Universitat de Girona. Dues persones que en formen part, Lluís Costa i Mònica Puntí, han coordinat un llibre que m'han convidat a presentar el 26 de maig a la Sala Miquel Diumé de l'ajuntament gironí. L'obra inclou treballs d'una vintena de persones compromeses amb una docència i recerca renovadores en el camp de la comunicació. És gent optimista i innovadora. Neden a contracorrent en el riu de la indiferència. Confien en la tesi que el seu cap de fila, el professor Lluís Costa, formula en el text introductori: per accelerar el desenvolupament social cal aplicar noves formes i mètodes de comunicació. Les xarxes de comunicació són els missatgers, però no el missatge –remarca ell, contradient el McLuhan precursor de l'esclat neoliberal que ha esdevingut dominant. El doctor Costa neda a contracorrent també en el mar de les idees. Té un coratge admirable. Abraça la causa del pensament crític a partir de la màxima marxista que empeny a no conformar-se a interpretar el món, sinó que ens exhorta a transformar-lo. La comunicació pública és una eina potent per forjar canvis. Costa, que també és historiador, ens recorda que la premsa fou un revulsiu a l'Europa del segle XVII. En un altre llibre que acaba de publicar, titulat Cuba i el catalanisme, demostra que el periodisme és determinant en processos d'alliberament nacional.