Gratitud a un bisbe
Una vegada van recomanar al bisbe de Solsona, Xavier Novell –el més jove de tot l'Estat espanyol–, que no sortís massa a la televisió, o als mitjans de comunicació en general, perquè l'exposició pública de les actituds i les opinions sempre és arriscada. Cal agrair-li que no el seguís, aquell consell, que des del primer moment apostés per la transparència i que, gràcies a aquest afany clarificador i divulgatiu que el caracteritza, tot sovint el veiem protagonitzant titulars ben reveladors sobre l'autèntic signe que pot adoptar el relleu generacional de l'Església catòlica. D'aquesta manera hem pogut constatar que la joventut no sempre és un impuls de modernitat i renovació. I menys encara en la jerarquia eclesiàstica.
Fins ara, la declaració més rotunda que podíem associar al prelat d'origen lleidatà és la que negava l'ús del preservatiu com a mètode anticonceptiu, una posició que sintonitza plenament amb els sectors més reaccionaris del Vaticà, sempre insensibles amb la fàbrica de criatures que es diu Tercer Món. Per a ells, igual que per al bisbe Xavier Novell, la millor profilaxi és sempre la castedat. El problema, però, és que la immensa població del Planeta Pobresa que no pot alimentar els seus fills troba en el sexe l'únic esbarjo terrenal que separa el cel de l'infern. I, pel que fa als sacerdots que per obediència canònica l'han d'observar amb rigor, aquesta castedat, les xifres canten: fins a quatre mil casos d'abusos sexuals a menors d'edat comesos en els últims deu anys per capellans, segons dades reconegudes per la Congregació per a la Doctrina de la Fe, dependent del Vaticà.
En un altre d'aquests exercicis d'exhibicionisme didàctic, el bisbe de Solsona va declarar que no es definia políticament perquè aquesta no és la missió dels clergues, que segons ell han de mirar de ser escrupolós centre de comunió entre els fidels. Res a dir-hi, si no fos perquè després, amb motiu de la celebració de la cadena humana de la Via Catalana el bisbe apolític va fer saber als sacerdots de la seva diòcesi que no havien de permetre el repic de campanes que havia d'acompanyar l'inici dels actes de l'Onze de Setembre. No és una tàctica nova. Els partits de la dreta, per exemple, solen aprofitar els temps de crisi per tensar el debat amb l'objectiu de captar vots. Uns radicalitzen el missatge per omplir les urnes i uns altres ho fan per omplir les parròquies, ara que la feligresia ha deixat d'acudir-hi amb el fervor d'abans.
Una altra de les coses que hem d'agrair al distingit prelat de Solsona és que, almenys, no es posi a l'altura de les últimes sortides de to amb què ens distreuen alguns capellans. Com el de Canena, a Jaén, que va haver de demanar perdó per haver afirmant que trenta anys enrere hi havia més moralitat perquè els homes picaven a les dones però no les mataven. O el de Punxín, a Ourense, que ha hagut de plegar perquè els parroquians s'han cansat de sentir-li dir en els sermons que les dones són unes adúlteres.
El penúltim titular protagonitzat pel bisbe Xavier Novell –n'hi haurà més, ben segur– ha encès el col·legi d'advocats. El detonant ha estat la carta enviada als lletrats que tramiten nul·litats matrimonials, on se'ls recorda que per poder exercir han de ser catòlics batejats. Un recordatori que demostra un cop més el caràcter que
guia al bisbe, ja que el dret canònic preveu la possibilitat d'atorgar dispenses bisbals que fins ara servien per estalviar-se aquestes polèmiques. En la posició del bisbe Xavier Novell hi ha, a més, una certa temeritat, perquè, amb l'historial d'alguns membres de l'Església –i el que encara es pugui amagar sota les catifes de les sagristies– el col·legi d'advocats és un gremi que pot fer molt de servei a la institució.
