El camp i les portes

Davant la necessitat urgent d'encarrilar i civilitzar les opinions que broten i s'escampen per les xarxes socials, els escèptics addueixen, amb un punt de raó, la coneguda i castellana reticència de no poder posar “portes al camp”. Molt bé. És un argument sensat. Però, per desgràcia, els insults, les vexacions i fins i tot les amenaces no en són gens, de sensats. D'una manera o altra, doncs, cal restaurar un cert ordre civilitzatori. Contra els incivilitzats. Cal tallar les ales d'aquells que, amagats en l'anonimat, desbudellen tots els qui els alteren, tot allò que odien. Ara, el camí que ha desbrossat el govern de Rajoy no és honest. Jorge Fernández Díaz ha impulsat que la policia i els tribunals actuïn contra els que els insulten a ells. Perquè ells són així. Intransigents també. Mentrestant, arran de la derrota que va patir l'equip de bàsquet del Real Madrid contra el Maccabi de Tel-Aviv, les xarxes es van tornar a infestar d'apreciacions infames. Per això, ahir la comunitat jueva espanyola va anunciar que presentarà una denúncia col·lectiva contra 17.500 usuaris de Twitter que van reaccionar amb injúries antisemites. 17.500! Uf! No hi ha mans! Afirma l'Associació d'Amics d'Israel que “una societat està malalta si no reacciona contra els brots de xenofòbia, la judeofòbia i l'antisemitisme”. D'acord. Del tot. Però 17.500 denunciats són impracticables. Segurament és això. Estem parlant d'una societat malalta. I de quantes més? Massa delinqüència per a tan poca policia. Ai!