Votar

No cal donar-hi més voltes, el que toca diumenge és votar. Ja sé que les eleccions europees no generen entusiasme i provoquen reticències, poques esperances i encara menys il·lusió. Potser serà un vot de frustració, de ràbia, perquè bona part de la situació econòmica i social que patim és conseqüència de les polítiques d'austeritat i de contenció del dèficit dictades, sota la severa mirada de la cancellera alemanya Angela Merkel, per la troica de Brussel·les i pel Banc Central Europeu (BCE) i acceptades, sense dir ni piu, pels nostres governs. Unes polítiques que ens han llevat bona part de la confiança dipositada en el futur i han hipotecat el de les generacions més joves. Unes polítiques que beneficien els forts i penalitzen els dèbils.

La situació és més que preocupant: un 22,1% d'atur el primer trimestre d'aquest any; una disminució de la població en més de mig punt percentual respecte al 2012, davallada que inclou els immigrants que tornen a casa seva per manca de feina i els joves catalans que es veuen obligats a marxar a l'estranger per poder treballar; milers de famílies desnonades perquè no poden fer front a la hipoteca; precarització laboral i disminució de salaris; tancament de petites i mitjanes empreses; una pressió fiscal insuportable que redueix encara més el poder adquisitiu de les classes mitjanes i populars, etc. En contrapartida, uns beneficis i unes retribucions immorals d'entitats financeres –incloses les que han hagut de ser rescatades amb els nostres impostos i que com a derivada han convertit el deute privat en deute públic– i d'executius que són responsables de la fallida d'aquestes entitats; impunitat dels corruptes; una desigualtat cada cop més acusada entre uns pocs rics i el creixent empobriment de la majoria de la població; la proliferació de polítiques autistes que s'allunyen progressivament de les aspiracions dels ciutadans; etc. I, encara, amb la perspectiva de les eleccions de diumenge, una UE presonera dels interessos dels estats i que ignora les necessitats de les persones i dels pobles. Un capitalisme sense nord, desbocat i salvatge que, sota el pretext de la competitivitat i el benefici, pretén arraconar per sempre més un estat del benestar que era fruit de segles de lluita obrera i popular i que pretenia garantir a tots els ciutadans la igualtat d'oportunitats i uns serveis mínims que incloïen la sanitat, l'educació i les prestacions socials.

Certament, hi ha motius per a l'abstenció, perquè aquesta és l'Europa dels estats i dels buròcrates, de les desigualtats i de la decadència. Així, el PIB mitjà per càpita (dades de l'Eurostat del 2012 en euros) de 24.066 euros queda lluny del dels Estats Units, 37.775, i del del Japó, 34.112, i amaga profundes diferències: Bulgària, 5.093; Romania, 6.159; Hongria, 9.168; Polònia, 9.278; i, a l'altre extrem, Luxemburg, 75.862; Dinamarca, 41.444; Suècia, 40.177; Àustria, 34.176. Catalunya, 27.698.

I, això no obstant, diumenge votarem. Ho farem amb la convicció d'avançar en la construcció d'Europa ara que floreix l'euroescepticisme de la mà d'una extrema dreta populista, xenòfoba i racista. Ho farem perquè en el món global només garantirem els drets democràtics i les llibertats amb una Europa unida, forta, justa i solidària; perquè més Europa vol dir menys dependència dels interessos dels estats i més presència dels interessos dels ciutadans i dels pobles; perquè consolidar el projecte europeista vol dir aprofundir en els valors democràtics que emparen el “dret a decidir” que l'Estat espanyol nega apel·lant a la Constitució; perquè, en definitiva, cal fer sentir la nostra veu en el marc d'una Europa de les nacions. Diumenge cal trencar la barrera de l'abstenció i apostar per opcions que defensen el dret a decidir i una sortida socialment justa de la crisi econòmica.