Desclot
Guanyarà la coacció?
Diria la gent sensata que no es pot ensenyar a qui no es deixa ni es pot negociar amb qui no ho vol. Rentar el cap a un burro és perdre el temps i el sabó. Cada vegada que ha pres la paraula un representant real i homologat dels col·lectius que ocupen Can Vies, la intransigència s'ha deixat sentir. I ho barregen tot. Els Mossos amb Xavier Trias, perquè per a l'antisistema tot és “sistema”. Sense matisos ni contemplacions. I al remat també aquests conflictes es resolen comptant voluntats. Són més, doncs au! Són menys, doncs resignació. D'entrada, fa bé l'alcalde de Barcelona deixant diàleg i portes obertes. Si entenem, com diuen molts veïns, que a Can Vies hi ha de tot i també de bo, com ara activitats i alguna prestació social, si entenem també, segons diuen, que hi ha 50 entitats que hi han trobat aixopluc, cal deixar alguna sortida a la gent de bé. I la sortida pot ser mantenir tota aquesta bona fe en un altre espai. Però, igualment, no sembla cap bona ocurrència pactar amb el Doctor Jekyll perquè Mister Hyde deixi de cremar contenidors i cotxes de nit. Diuen que no són els mateixos. D'acord. Però, si no ho són, els bombers haurien de deixar de convocar protestes que són la llançadora dels piròmans. Senyor alcalde, contra la intransigència vostè pot posar-hi tota la transigència que vulgui, però no cedeixi. Perquè, si no, a partir d'ara la coacció sempre serà l'arma d'aquells que, com a doctor o com a míster, pretenen imposar la seva llei –o la seva manca de llei– als altres.