Preguntes a un mes del foc mortal

Avui fa un mes i una setmana que cinc bombers del Grup de Reforç en Actuacions Forestals (GRAF) de Lleida morien atrapats en el fatídic incendi d'Horta de Sant Joan. Un sisè bomber va aconseguir sortir-ne viu miraculosament i encara es debat entre la vida i la mort. Ha passat un mes i ningú oficialment no ha respost a cap dels interrogants que ha obert el pitjor accident tingut mai pels Bombers de la Generalitat. Interrogants a les preguntes que es fan les famílies, tots els bombers i que al final es fa tothom, perquè forma part de la condició humana que després d'una desgràcia tots ens preguntem si s'hauria pogut evitar. L'única versió oficial donada fins avui la va apuntar el conseller Saura al Parlament. Un canvi sobtat de la força i la direcció del vent va revifar el foc, que Interior ja donava per controlat, i va agafar de sorpresa tots els bombers que treballaven al barranc dels Cubars, on els cinc membres del GRAF de Lleida van anar a perdre la vida. Però ningú no ha explicat fins ara què hi feien sis experts en la gestió del foc entre un barranc i un cingle de 150 metres d'alçada, una trampa mortal i sense escapatòria. Se'ls va avisar a temps perquè sortissin d'aquella ratera o quan van saber que la zona ja no era segura ja era massa tard? Amb tots els mitjans i la tecnologia de què disposen els bombers, com pot ser que la revifada d'un foc pugui agafar-los de sorpresa? O és que potser no en tenen tanta, de tecnologia, com ens pensem o ens volen fer creure? Si un helicòpter va arribar a temps per treure un equip de bombers espanyols, com és que el rescat dels bombers catalans ja va ser impossible? Tenint en compte els nombrosos mitjans aeris que hi havia, per què no es va mobilitzar un segon helicòpter per al rescat? Van fallar les comunicacions entre els equips de terra i el centre de comandament? Com és que l'únic supervivent del grup va recórrer al seu telèfon mòbil per demanar ajuda?

Preguntes sense resposta perquè la investigació judicial està sota secret de sumari. Em pregunto si tantes formalitats són necessàries si del que es tracta és de saber què va fallar i dir-ho primer de tot als bombers per evitar que l'error fatal es repeteixi. El cap del cos ha fet arribar a tots els bombers una carta en què enalteix la seva feina i els demana paciència, confiança i comprensió. Però temo molt que l'efecte balsàmic que es buscava amb l'escrit ha acabat tenint un efecte irritant. I no em sorprèn.