El timbal
Franco encara decideix
De l'abdicació de Joan Carles I se'n fan interpretacions personals (l'edat, la salut), institucionals (regenerar la monarquia) i polítiques (fractura territorial i social), però que quedi clar, són lectures per a historiadors, estudiosos i tertulians. La gent, la població, els ciutadans, l'única cosa que han de saber és que està decidit, que a rey muerto rey puesto i que ells no n'han de fer res. Tant és si els agrada com si no. Si els interessa o no. Si disfrutaran amb la coronació, igual que amb el Sálvame Deluxe o si protestaran al carrer reclamant la restauració de la República. És indiferent. Ja està tot establert, tot arreglat. I no se'n parli més. No es recorden manifestacions demanant el retorn del Borbó. La decisió es va prendre al Palau del Pardo, al iot Azor o en alguna sala del museu dels horrors de la dictadura. Franco, a cop d'estat, va robar el dret a decidir de l'Espanya republicana i un milió de morts després va decidir per tots i en tot. També en com hauria d'organitzar-se el país quan ell criés malves a l'inframón del Valle de los Caídos. Trenta-nou anys després, Rajoy i Rubalcaba s'han posat la disfressa d'estadistes, disposats a ocupar una pàgina de la història, però –ingenus ells– només són els xusqueros del generalíssim, custodiant el blindatge de la corona al segle XXI, igual que durant la transició els seus titelles van blindar les condicions per a la democràcia, inclosa la Constitució, la monarquia i la unitat de destí que, sota les disfresses autonòmiques, senzillament nega la realitat i els drets del poble català. “El meu fill Felip és l'estabilitat”, deia Joan Carles. I també la perpetuació pòstuma del dret a decidir del dictador. Que manin els mateixos, que suquin els mateixos i que pringuin els mateixos. Visca l'statu quo. O no. Els espanyols sabran. Però els catalans farem bé de segar aquesta cadena i recuperar el nostre dret a decidir, perquè només així tindrem capacitat de construir-nos aquesta societat de progrés, cohesionada, més justa, més culta i més lliure que somiem.