Favors prestats
L'abdicació sorpresa del rei ha fet que hagi passat desapercebuda la dimissió del magistrat del Tribunal Constitucional Enrique López, un fet sense precedents que haurà fet pujar els colors a més d'un dirigent del PP i també a algun membre destacat de la judicatura. La designació de López ara fa un any va causar la indignació de la immensa majoria del col·lectiu jurídic i de tots els grups parlamentaris, excepte aquell que l'apadrinava, el popular. Enrique López és l'exemple més evident del poc respecte per la independència judicial que té l'actual govern espanyol, que no va dubtar a col·locar un dels seus al màxim òrgan constitucional saltant-se la llei sense embuts. Aquest magistrat ha fet una carrera fulgurant, lluny dels jutjats i sempre en despatxos, primer del Ministeri de Justícia, després de Consell General de Poder Judicial i finalment al Constitucional. Abans d'arribar al ministeri, el seu bagatge professional es limitava a haver exercit durant més de dos anys de jutge de primera instància i, un cop va abandonar el CGPJ, va fer carrera cinc anys a l'Audiencia Nacional, un currículum que queda ben lluny dels quinze anys d'exercici efectiu que es requereix legalment per ocupar una de les dotze butaques del Constitucional. Però el que compta és la lleialtat als amics, i si no va poder ser el 2010 –va ser rebutjat fins a sis vegades pel PSOE i vetat al Senat– ho va ser el 2013, quan Rajoy el va col·locar gràcies a la quota de dos magistrats que són designats per l'executiu. L'assot del govern socialista quan era al CGPJ, l'home que va afirmar que l'Estatut s'havia de refer tot perquè anava contra la Constitució o que va equiparar els matrimonis gais amb la unió entre un home i un animal ha hagut d'abandonar el TC per la porta petita després de cometre una greu infracció de trànsit. El govern del PP li va pagar els serveis prestats col·locant-lo a la plaça més preuada de la carrera judicial, i ara això es girarà en contra d'ell. Substituir López no serà cap problema, ja que l'ha de designar l'executiu, i els populars continuaran sent majoria, però altre cop el prestigi del tribunal ha quedat en entredit. Com va passar quan es va saber que el seu president havia militat al PP i això no impedia que continués al capdavant de l'alt tribunal. Per davant del prestigi i la independència, el que preocupa a l'executiu de torn és tenir al seu servei un TC amic que avali tot allò que dictamini. N'hem tingut prou mostres, i les que tindrem.
