El republicà Simeó

“El que no és a la Constitució no existeix.” Els catalans ja ho sabíem. Ens ho refreguen pels morros dia sí dia també. La Constitució espanyola, aquest prodigi que consagra com a més democràtica una monarquia successòria que un referèndum d'autodeterminació. La qüestió és que aquesta setmana la frase ha sortit de la boca del fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, però aquest cop per engaltar-la als espanyols més partidaris d'una república indefinida que de la monarquia vigent. La Constitució com a multiusos. Tots restrictius, és clar. No fos cas que la gent volgués alguna cosa que no fos la que més li convé segons els que remenen les cireres, des dels partits majoritaris fins al cap de l'Estat.

Jo no ho trobo estrany. En lloc d'aprofitar es va passar de la dictadura a la democràcia per convertir-se en un país més modern, obert, tolerant, fins i tot divertit, la democràcia espanyola, tot i ser relativament jove, ha retrocedit en un temps rècord als temps de la hidalguía i la Inquisició. La testosterona de conquistadors sempre s'imposa a la possibilitat de desenvolupar una cultura democràtica que són incapaços d'impulsar. És per això que no crec que Espanya fos un lloc gaire diferent amb una república que amb una monarquia. Seria, com sempre ha passat, canviar les formes sense canviar el fons. Vestir la mona de seda però mona es quedaria.

Si mai hi hagués la possibilitat que Espanya fos un país imaginatiu, atrevit i sanament il·lusionat, sabria que ara mateix podria ser un bon moment per fer un referèndum perquè la gent decidís si vol monarquia o república. I ja els dic que guanyaria monarquia. És més, en el cas que guanyés república, segur que, veient qui podria presidir-la, es donaria el cas de Bulgària. Recorden Simeó II, el rei desallotjat pel comunisme que va tornar al país el 2001 per presentar-se a les eleccions i ser elegit primer ministre? Doncs apostaria el que vulguin que en unes eleccions a president de la República espanyola amb Aznar, Zapatero i Felip de Borbó de candidats, guanyaria el que, sens dubte, està més preparat de molt, que no cal que els digui qui és. Encara que això, precisament, fos un pèssim símptoma del nivell i la salut democràtica d'Espanya, que és el que ja sabíem. I el motiu pel qual els catalans ja hem decidit que el camí que hem emprès ja no té retorn. Que s'ho facin com vulguin, que nosaltres ja ens ho farem. Sigui a la Constitució o no existeixi.