De Purullena a Sarajevo

A Figueres, l'antic escorxador modernista, restaurat i amb el nom de Casa Empordà, avui serveix de gran sala d'exposicions municipal. Dijous passat va ser-hi inaugurada la mostra (visible tot el juny) de fotografies de Miquel Ruiz Avilés (MRA), prou conegut en l'àmbit gironí –demarcació o província, triïn. El fotògraf professionalment ara viu en el que se'n podria dir baixa tècnica, però durant llargs anys va ser un dels fotoperiodistes més inquiets del diari El Punt (ara El Punt Avui). Com va fer notar Enric Matarrodona, el presentador a Figueres i exdirector del diari, El Punt va publicar-li la primera foto el 1979, fa doncs, 35 anys, que donen per a més d'un bolero; aquell retrat d'uns vedells morts i abandonats és el primer dels 200 que podem veure al magnífic catàleg editat simultàniament a l'exposició. La mostra ha de peregrinar de Figueres als pobles de sota el paraigua de la Diputació que ho desitgin, i també als de més enllà, de Catalunya i, com va precisar el mateix Miquel, de l'estranger: Espanya, Bòsnia, França... Catàleg i exposició porten el mateix nom: MRA. Una altra manera de captar el món, 1979-2013, i podem llegir-hi que el fotògraf ha fet donació de més de 100.000 fotos (negatius, paper, diapos...) a l'organisme provincial. Mirades al país sobretot, però també a l'època del MRA fotoperiodista en zones de conflicte, Bòsnia sobretot. I és que al nostre home, com al Sabater d'Ordis o a don Quixot, un dia van començar a engavanyar-lo els horitzons diocesans d'El Punt de llavors, i se li va desbordar l'ànima romàntica i dandi que sempre havia portat entre pit i esquena. El MRA solidari va emergir, va viatjar i es va exposar físicament (cap tret rebut) i sentimentalment: la tragèdia humana vista, tastada, sentida i tocada als llocs esmentats va rosegar-li l'esperit i va fundar Fotògrafs per la Pau, va promoure campanyes de solidaritat, etc. Va anar fotografiant aquests escenaris i les persones que hi patien i, doncs, engruixint l'arxiu que ara ha cedit i, en part, exposat. I el dandi? No ho deia pas per la inoblidable camisa de saxofonista de latin combo caribeny que en Miquel portava dijous, no. L'ornamentació personal que el fa dandi és ectoplasmàtica: es tracta d'una mena d'orgull de bona jeia que el fa comprometre's a peu o a cavall, que l'empeny a complir i no fallar. Nascut en un habitatge troglodític de Purullena (Andalusia), amb parada llarga a Fortià i en standby a Girona, en MRA segueix i no para.