De baix a dalt

Contra pronòstic i contra la tranquil·litat de tots els barons territorials que ja havien trufat la guatlla abans de caçar-la, la presidenta de la Junta d'Andalusia ha rebutjat presentar-se com a candidata a la secretaria general del PSOE. La decisió de Susana Díaz torna a remoure els budells del partit, que ella mateixa considera greument afectat de meliquitis: “Fa setmanes que ens mirem el melic i parlem de nosaltres.” Díaz entén que no s'ha de moure d'Andalusia, “que ha tornat a ser la columna vertebral del PSOE i ha aportat un milió de vots al partit”. Molt bé, presidenta. Aquest és precisament el problema. La graneritis. Servir de graner al partit com a prioritat i objectiu. Mantenir rodant la bola. La bola que iguala el PSOE al PP. Afirma Díaz que discrepa de l'estratègia de Podem, que ella ve “de baix, d'una casta de lampistes” i que va arribar a la Junta des de “l'escola pública i el sistema de beques”. Això, presidenta, vol dir alguna cosa però no prou. Partint de la casta de lampistes i grimpant grimpant es pot acabar en la casta de tecnòcrates. De casta a casta. Amb l'ajuda de les beques. Per això Susana Díaz subscriu la llei orgànica del PP i considera que no s'ha de “frivolitzar amb les qüestions que estructuren el sistema”. El sistema que es manté incòlume gràcies al milió de vots socialistes andalusos. Quina pena que Díaz no aspiri a la secretaria general del PSOE. Hauria estat una gran líder d'un partit, gràcies als déus, en descomposició. Com Neró.