República Donald

Científics de tot el món treballen per resoldre una equació: pot ser la pell de brau republicana? Ha tornat l'oloreta de República. Sí, com quan a les festes majors es reparteix coca i xocolata desfeta. Gratis. Tots cap a l'olla: ben tips, llànties tricolors i cap a casa. Ja ha dit el mestre xocolater Felipe González que els socialistes mai han estat republicans, sinó “accidentalistes”. No ens queda clar si porten ambulàncies del SEM o són malalts crònics de l'àrea de traumatologia. Mentrestant, a la nostra Polinèsia hi ha seus del PSC que estenen la tovallola republicana als balcons. Tot molt tropical. O gallec, perquè “meigas haberlas haylas”. És evident que hi ha republicans, com hi ha carquinyolis que volen en parapent o enciams que es fan la permanent per anar a ballar el diumenge. D'acord. Però el que dubta la ciència és si Espanya pot ser republicana. Sempre que ha vingut la República no ha tingut qui la defensi. La dada és més que científica. Qualsevol republicà de cor ho sap. El periodista Lluís Capdevila es va decebre de seguida en veure que aquella República de 1931 no tenia republicans. Bé, de xerrameca, sí: “Una nació no es governa tan sols amb discursos, per bons que siguin: es governa amb lleis, amb disciplina, creant en els governants i en els governats un esperit de responsabilitat i tenint sempre present que quan hom exigeix els drets cal que els drets vagin acompanyats dels deures”. No es pot confondre la República amb una xocolatada. Perquè mira el corral. L'ànec Donald ha fet més per la República federal nord-americana, fent només nyec-nyec, que no pas les cisternes d'hectolitres de saliva republicana espanyola. Sí, un dibuix animat, que també va néixer els dies de la República ara fa vuitanta anys. Si hi ha països on fins i tot els ànecs de tinta són republicans caldria respondre'ns si Espanya no és un dibuix animat per a tenir-nos entretinguts i entabanats. Incapaç de sortir de la gàbia d'una vinyeta tragicocòmica, sigui republicana o d'anàtids.