La llei

Sem­bla que l'única sor­tida d'Espa­nya com a estat uni­tari és evo­lu­ci­o­nar cap a una mena de cha­visme de dre­tes. Dime­cres ho vam veure al Congrés amb els par­tits d'esquerra fent el nume­ret i el PP repre­sen­tant una idea arnada de la llei i l'ordre. A Cata­lu­nya, les notícies van en la mateixa direcció. La crisi de lide­ratge d'Unió i del PSC només ser­virà per accen­tuar la sen­sació de caos i el dis­tan­ci­a­ment entre les clas­ses diri­gents i la soci­e­tat cata­lana. Només fal­tava Miquel Roca adver­tint a Mas que haurà de triar entre la volun­tat de “dia­lo­gar” i la volun­tat de satis­fer “el car­rer”. Sem­bla que alguns senyors de Bar­ce­lona comen­cen a donar la raó a Aznar i que el PP, secun­dat per una part del pont aeri, ja aca­rona la idea de per­pe­tuar-se en el poder en un marc de mani­fes­ta­ci­ons i de bullan­gues. Espa­nya ha entrat en el sálvese quien pueda i els popu­lars volen con­ver­tir-se en el par­tit d'una classe diri­gent rea­gru­pada que ha dei­xat de patir les con­seqüències de la crisi i que torna a gua­nyar quar­tos. En aquest con­text, el full de ruta de Mas podria resul­tar massa ide­a­lista. Men­tre el pes­si­misme redu­eix els dis­cur­sos a la ren­di­bi­li­tat més imme­di­ata i més mate­rial, el pre­si­dent espera que un gruix sufi­ci­ent de cata­lans resis­teixi amb una sere­ni­tat heroica men­tre tot es des­tru­eix al seu vol­tant. Com sem­pre, l'Estat apro­fita la força trans­for­ma­dora de Cata­lu­nya per arre­glar les seves coses i, com que això afe­bleix les estruc­tu­res del con­junt, el riu podria des­bor­dar-se abans d'arri­bar a mar. La iro­nia és que en el moment de màxim caos un home escru­polós que sem­pre s'ha esforçat a fer-ho tot com cal haurà de triar entre com­plir la llei o sepa­rar Cata­lu­nya d'Espa­nya. Si Mas actua com el pre­si­dent d'una comu­ni­tat autònoma mal­trac­tada es que­darà més sol que un mus­sol. Si actua com el pre­si­dent d'una nació mil·lenària ocu­pada mili­tar­ment; com que, a més, actuarà en nom d'una de les poques veri­tats que que­den dem­peus, l'Estat difícil­ment podrà parar-lo.