Petits jocs entre llengües

ot i que el nombre de paraules que existeixen en la totalitat de llengües que es parlen arreu del món és enorme, no deixa de ser limitat. Per això és normal que un mateix mot, o un mateix nom, existeixi en llengües diferents. A vegades amb sentits diferents i a vegades amb sentits similars, per no dir idèntics. Em limitaré a dos els exemples del primer grup i demano que em perdonin pel fet que els dos tinguin un caràcter escatològic. Els dos van de l'anglès al català. El primer és el famós pet shop (botiga d'animals domèstics) dels carrers anglesos, que tant fa riure els adolescents catalans en viatge escolar a Londres, i l'altre és la productora de cinema d'animació nord-americana Pixar, que no deixa de tenir efectes idèntics sobre els mateixos adolescents.

Les paraules del segon grup són més fascinants, tot i tractar-se, al capdavall, de simples curiositats. Recorden el conte més famós de Jorge Luis Borges, aquell en què l'acumulació estrictament aleatòria de les lletres de l'alfabet acaba confegint totes les obres literàries escrites de la història de la humanitat. De manera similar, algunes semblances de paraules en llengües diferents poden donar la sensació que cada llengua podria ser el fruit estricte de l'atzar. L'exemple més conegut d'aquest fenomen, anomenat fals cognat, és la paraula dog, que significa gos tant en anglès com en mbabaram, una llengua d'Austràlia. Es tracta de dues llengües que no tenen absolutament cap parentiu –tret potser de ser filles de la mateixa llengua primera de la humanitat, en el cas que aquesta hagi existit com a llengua única, la qual cosa mai no s'ha demostrat–. Curiosament, el gos torna a adjuntar dues llengües sense cap parentiu: es diu seta en ainu –la llengua dels habitants autòctons del Japó– i en santali –llengua del nord de l'Índia. També es pot citar la paraula núvol que es tradueix com cumulus en llatí i kumo en japonès.

Alguns d'aquests falsos cognats són, si puc dir-ho així, falsos cognats falsos. És a dir, que la relació de sentit entre dues paraules idèntiques o molt properes de dues llengües diferents és fantasiosa. En català alguns estudiosos han volgut explicar l'origen del riu la Muga en la paraula basca muga, que significa frontera, límit. Com si el riu hagués marcat ja en temps més o menys prehistòrics la realitat d'una frontera no gaire lluny del tall fronterer que separa Empordà i Rosselló. Res no és més lluny de la realitat, ja que Joan Coromines i d'altres van demostrar que muga és una deformació per etapes del llatí sambuca –saüc–. Ara bé, a partir del català s'han arribat a trobar falsos cognats prou interessants. Així, per exemple, papallona es diu papalotl en nahuatl. La pregunta Qui és? es tradueix, en hongarès, per Ki ez? I al Quebec, curull d'expressions col·loquials vingudes de dialectes francesos que el francès oficial de França ignora del tot, una de les afirmacions que més es poden sentir tot al llarg de l'hivern, és: fa frette!

T