‘Negratas'

Hay que dar pri­o­ri­dad a lo nues­tro antes que a lo de los negra­tas.” Aquesta frase va ser pro­nun­ci­ada per l'empre­sari César Tau­roni en una con­versa telefònica amb el lla­vors con­se­ller valencià de Soli­da­ri­tat i Coo­pe­ració, Rafael Blasco. I es va poder escol­tar en el judici que fa unes set­ma­nes va con­dem­nar el polític a 8 anys de presó per mal­ver­sació, tràfic d'influències, pre­va­ri­cació i fal­se­dat.

El cas de Rafael Blasco és el més repug­nant dins del con­text de cor­rupció gene­ra­lit­zada que afecta el Par­tit Popu­lar valencià. I per què? Doncs perquè no hi ha delicte més exe­cra­ble que el de robar als pobres, cosa que va fer la xarxa diri­gida per Blasco. Una xarxa que, para­do­xal­ment, tenia el seu epi­cen­tre cri­mi­nal a la Con­se­lle­ria de Soli­da­ri­tat i Coo­pe­ració, l'ens que havia de vet­llar per fer arri­bar ajuts als des­val­guts de diver­ses parts del món. Entre altres, el tri­bu­nal con­si­dera pro­vat que Blasco i els altres vuit con­dem­nats van des­viar 1,8 mili­ons d'euros des­ti­nats a coo­pe­ració a les zones més pobres de Nica­ra­gua. Vaja, com si fos­sin Robin Hood, però a la inversa: en lloc de robar als rics per donar-ho als pobres –com feia la bona gent ama­gada al bosc de Sherwood–, aquests mal­pa­rits roba­ven als pobres per ser ells encara més rics.

Rafael Blasco va ser, durant la dic­ta­dura, mili­tant del clan­destí Front Revo­lu­ci­o­nari Anti­fei­xista i Patriòtic (FRAP), una orga­nit­zació armada comu­nista tres mili­tants de la qual –Xosé Hum­berto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramon Gar­cia Sanz– van ser afu­se­llats pel fran­quisme el 27 de setem­bre del 1975. Un cop mort el dic­ta­dor, Blasco va acu­mu­lar càrrecs, pri­mer, amb la filial valen­ci­ana del PSOE i, poste­ri­or­ment, amb el PP de Zaplana i Camps. Així doncs, aquest bar­rut va pas­sar de voler crear una soci­e­tat sense clas­ses a ser un vul­gar lla­dre­got en una altra on ell i els seus han saque­jat sense
pie­tat els negra­tas i, de retruc, tots els valen­ci­ans.