Prohibit

Fa segles, a l'inici d'un regnat, l'augur examinava els signes de la naturalesa, com ara el vol d'una gavina, per saber si aquell seria un temps de prosperitat o de desgràcia. I és que els déus parlaven a través d'aquest llenguatge que només ells, els augurs, tenien la capacitat d'interpretar. Ara no cal ser endeví, tenir una bola de vidre o examinar el marro del cafè per saber per on aniran les coses.

Perquè suposo que han vist que el regnat de Felip VI ha nascut sota el signe de la prohibició. Sí, de la prohibició. Les digníssimes autoritats espanyoles, ignorant allò que proclama la Constitució que tant diuen estimar i que tant enarboren per convertir-la en un mur a les aspiracions democràtiques dels catalans, van prohibir l'exhibició de banderes republicanes el dia de l'entronització de Felip VI. Els responsables de tal abús de poder van al·legar, sense despentinar-se, que ho feien per evitar aldarulls i problemes d'ordre públic.

És a dir, que un cop més posaven la bena abans de la ferida. Ara ja no cal que hi hagi delicte per intervenir, sinó que n'hi ha prou amb la sospita que podria haver-n'hi. Vaja, el vell principi de disparar primer i preguntar després. O el de detenir, i ja buscarem les proves més tard. I això ho fan els mateixos que afirmen que a Catalunya hi ha un règim totalitari de pensament únic on es conculquen les llibertats.

Aquests dies es parla molt del que va dir i del que no va dir el nou monarca. Fa molts anys també es llegien entre línies els discursos dels governs franquistes i es treien glorioses conclusions que la realitat feia entrar en fallida ràpidament.

El més divertit de tot, però, és que molts dels que ara es declaren monàrquics, omplen les pàgines dels diaris de baves i critiquen Mas per no haver aplaudit, d'aquí poc reclamaran una república –centralista i jacobina, és clar– si Felip VI no atura els catalans.