Opinió

el defensor del lector

Diversitat d'opinions

Cal ressaltar que la informació feta pel diari sobre la proclamació de Felip VI ha estat molt més crítica que la d'altres mitjans, que s'han limitat a fer la pilota

Tots els dia­ris de l'Estat, almenys els que he vist que són molts, obrien les por­ta­des del dijous dia 19 de juny amb grans fotos del nou rei, que havia de ser solem­ne­ment pro­cla­mat aquell mateix matí. Tots menys El Punt Avui, que en cap de les por­ta­des i con­tra­por­ta­des de les dues edi­ci­ons, la de Comar­ques Giro­ni­nes i la Naci­o­nal, no en va dir ni una sola paraula. En les pla­nes del diari, això sí, es va donar àmplia infor­mació sobre el que havia de pas­sar durant el matí. M'han plo­gut tota mena d'opi­ni­ons al llarg del dia 19, unes favo­ra­bles al fet de no des­ta­car en por­tada la pro­cla­mació de Felip VI i algu­nes altres, d'estra­nyesa. He de dir que cap lec­tor s'ha sen­tit defrau­dat, és veri­tat. Que estem davant d'una notícia que al diari no li fa ni fred ni calor, d'acord, però alguns s'han pre­gun­tat si mal­grat tot calia dir-ne alguna cosa a por­tada ja que no es pot negar que la notícia era impor­tant en si, almenys és el que han opi­nat alguns lec­tors. En parlo amb la direcció del diari i em diuen, sense embuts, que no hi ha hagut cap error, que tot ha estat vol­gut i a consciència. Em des­ta­quen, però, que la notícia ha estat trac­tada cor­rec­ta­ment en les pla­nes inte­ri­ors, cosa amb la qual estic total­ment d'acord. Per­me­teu-me que aquesta vegada em posi al cos­tat dels que cre­uen que una piu­lada a la por­tada no hau­ria fet cap mal, i parlo només de l'interès periodístic. Una prova és que la gran majo­ria de canals de tele­visió van posar força mit­jans per cobrir bé la infor­mació. I no parlo només de Tele­visió Espa­nyola, que és obvi que s'hi llancés de ple, sinó també d'altres canals, sense anar més lluny TV3. I que consti que res­pecto els cri­te­ris dels res­pon­sa­bles del diari, ja que en peri­o­disme, dei­xeu-m'ho dir una vegada més, hi ha molta més sub­jec­ti­vi­tat que objec­ti­vi­tat.

L'endemà de la pro­cla­mació, El Punt Avui, com tots els dia­ris de l'Estat, va anun­ciar la notícia a tota plana, com crec que també havia de ser, i cap lec­tor no n'ha pro­tes­tat, almenys fins al moment que escric aques­tes rat­lles. I cal res­sal­tar que la infor­mació feta pel diari ha estat molt més crítica que la d'altres mit­jans, que s'han limi­tat a fer la pilota. Tenim tema per temps. De moment, inten­ten evi­tar tot el que siguin con­sul­tes. Ho ha votat una gran majo­ria par­la­mentària i temps al temps. Tot ple­gat dependrà també de com actuï el nou rei, tot i que no sem­bla pas que pugui deci­dir gaire res.

Per aca­bar el tema, dei­xeu-me dir que si una cosa ha que­dat ben clara aquests dies és que el rei Joan Car­les I està molt fotut i que en això del canvi se li ha d'agrair. Gai­rebé no s'aguan­tava dret. Ara pot­ser podrà recu­pe­rar l'amiga i es refarà una mica. Temps al temps.

No tot és peri­o­disme

Recordo que durant anys i panys en El Punt hi va haver la teo­ria, defen­sada amb les dents per molts direc­tius, que un diari només havia de ven­dre notícies i, per tant, es nega­ven a qual­se­vol altra acti­vi­tat que no fos el diari estricte. Dar­re­ra­ment, però, veiem que els cri­te­ris s'han rela­xat. Una prova evi­dent que no hi ha veri­tats abso­lu­tes. Cert que El Punt Avui encara no ha entrat en la bata­lla de ven­dre qual­se­vol mena d'objec­tes com fan altres dia­ris.

En raríssi­mes oca­si­ons El Punt havia por­tat a terme cam­pa­nyes molt con­cre­tes, com la GI de Girona, que va fer furor i almenys va aju­dar a la cata­la­nit­zació de les nos­tres matrícules. En els dar­rers temps i en ocasió de la cam­pa­nya pel dret a deci­dir, el diari s'ha llançat a cara des­co­berta a pren­dre posi­ci­ons ben defi­ni­des i a orga­nit­zar tota mena d'acti­vi­tats que puguin aju­dar a crear consciència. I això sí que va a més. Només cal veure les sis pla­nes que aquests dies el diari dedica a les Jor­na­des Cata­lu­nya, Lli­ber­tat i Dig­ni­tat, que tin­dran lloc l'11, 12 i 13 de juliol. Estem davant d'un diari dife­rent, que fins i tot ens sobta als que l'hem seguit des del pri­mer dia. Els temps cor­ren tan de pressa, que allò que cinc anys enrere sem­blava impos­si­ble avui és nor­mal. No sé si els res­pon­sa­bles del diari esta­ran d'acord amb mi, però crec que hem entrat en una nova etapa del diari. De la mateixa manera que un diu­menge podem com­prar un lli­bre o una revista, també podem assis­tir a actes que orga­nitza el mateix diari amb unes fina­li­tats con­cre­tes. Una cosa, però, vol­dria des­ta­car, i és que el diari està defi­nint de forma clara i con­tun­dent els seus objec­tius. No es pre­nen deci­si­ons a la babalà, tot el que es fa està abso­lu­ta­ment d'acord amb els cri­te­ris ideològics del diari i, també, ara amb la tele­visió. Com que les infor­ma­ci­ons ja tenen camins ràpids per donar-se a conèixer estic segur que els dia­ris cada vegada dona­ran més importància a la part ideològica i social. Per això, com diuen en llatí, majora vide­bis, coses més grans i dife­rents veu­rem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia