‘Narcos'

Fa una setmana que dormo malament perquè el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, ens ha avisat que la futura Catalunya independent serà un cau de traficants de droga. Més o menys com passa a Madrid ara, vaja. I d'on sortirà tanta mala gent? Perquè, és clar, això no és cap activitat que es pugui improvisar. Que una cosa és vendre al carrer heroïna barrejada amb el ciment de les parets i una altra de ben diferent comprar-la a l'engròs, importar-la, empaquetar-la i distribuir-la.

Llegint el nostre diari, que és el seu, m'assabento que gràcies a la liquidació del principi de justícia universal que permetia als jutges espanyols de perseguir dictadors sanguinaris, també han quedat en llibertat molts narcotraficants. Suposo que el ministre d'Interior es referia a aquests. El que m'intriga és com sap el ministre d'Interior que retornaran i que es quedaran a la Catalunya independent, on potser es restablirà la justícia universal, i no a Espanya, on no regeix ni, suposo, regirà mentre mani la República Popular de la Xina. A Espanya, vull dir.

Ah, no ho sabien? Tot allò de la llauna de la sobirania nacional dipositada en el poble espanyol és una història molt bonica per explicar a la vora del foc, i para de comptar. Perquè de sobirania, res.

Les retallades socials que suportem des de fa anys han vingut imposades no pel poble espanyol, sinó per Brussel·les. I la fi de la justícia universal tampoc ha estat, com alguns s'embarbussen a dir des de Madrid –on fan moltes lleis per fer moltes trampes–, cosa del Ministeri de Justícia, sinó una imposició de la Xina. I com és? Doncs perquè la Xina té comprada una bona part del deute espanyol. I, per tant, pot enviar Espanya i tota la seva Marca a fer fallides. ¿Que no podem fer la consulta perquè no sé què de la sobirania? I tant que podem, home! El que hem de fer és anar a demanar-la a Pequín.