Parlar de Girona

Des de l'entrada del nou equip de govern a l'Ajuntament de Girona hi ha dues coses que sembla que s'han posat de moda en la celebració dels plens municipals: la durada maratoniana de les sessions i la presentació de mocions que no tenen res a veure ni amb el govern ni amb la política gironina. Sovint l'una és conseqüència de l'altra, ja que si no es presentessin tantes mocions els plens segurament tindrien una duració força més raonable. El fet és, però, que els ciutadans assistim entre encuriosits i perplexos a autèntiques curses per presentar mocions que no pertoquen a l'àmbit municipal però que tanmateix serveixen perquè un grup i/o un regidor/a s'assegurin una estoneta d'efímera glòria als mitjans. És evident que als gironins també ens afecten els temes genèrics que contenen algunes mocions, però probablement s'equivoquen en el marc on les tracten. És clar que potser els debats al ple de Girona sobre incompatibilitat d'horaris, per exemple, s'acaben fent perquè Girona és una bassa d'oli i no hi ha res a discutir sobre el funcionament i el futur de la ciutat. Potser és una percepció injusta, i si és així em permeto suggerir alguns temes. Es podria parlar, per exemple, de la broma aquesta d'instal·lar un restaurant mirador sobre l'Onyar a tocar del pont de Pedra, ja que suposo que necessita una llicència especial per obviar la restrictiva normativa del Barri Vell. És clar que això no deu ser tan difícil perquè des de fa temps n'hi ha que se la salten olímpicament sense que passi res. Tot depèn de què penges al balcó o a la façana de casa teva i si el que penges està en consonància o no amb la ideologia dels que manen a la plaça del Vi. Però també es podria parlar de les corrupteles i irregularitats descobertes a l'ACA en els temps del tripartit en què aquest organisme depenia d'ICV i si han influït o no en els flagrants incompliments de les seves promeses envers la prevenció d'inundacions a la ciutat. I per què no de la situació al sector est i la problemàtica específica de la Font de la Pólvora, del futur incert de l'hospital Trueta, de la famosa promesa de treure de Campdorà la incineradora o del nou emplaçament de les Fires o el mercat de la Devesa. Però parlar d'aquestes coses no muda atès que són temes locals i ara està de moda la gran política i, per tant, posar a debat municipal assumptes que deuen ser molt importants per al regidor que les planteja però que segur que no ho són per al gironí corrent. Perquè Girona no és, és clar, una bassa d'oli.