Els reptes de Guanyem
Guanyem Barcelona, la plataforma que lidera l'exportaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, es va presentar dijous al vespre. Va ser una presentació multitudinària, i desenes de persones no van poder accedir a l'escola del Raval on tenia lloc. Encara que ella fugi de personalismes i sigui cert quan diu que la van anar a buscar –“la idea no és meva”–, el nou moviment és vist, almenys des de fora, com el retorn a la política de primera fila de Colau després de deixar la PAH, si més no la primera línia mediàtica de la PAH. La irrupció de la plataforma ha fet trontollar més d'una estructura a Barcelona. Hi ha esperances i por, dependent del bàndol. En tot cas, Guanyem té dos grans reptes, un d'intern i un altre, posterior, d'extern. L'intern és el de cohesionar un grup de persones i grups molt heterogeni per arribar al veritable objectiu, compartit, el repte extern: presentar-se a les eleccions municipals de l'any vinent.
No serà fàcil unir diferents sensibilitats i, no ens enganyem, interessos. La imatge de Colau, la portaveu d'un moviment que ha fet política en majúscules davant d'un drama humà del qual els polítics de sempre han passat olímpicament, és un referent en un sector de la societat. Però ara cal unir sota unes sigles tres grups molts semblants: Guanyem, Procés Constituent –amb un problema de relació entre Colau i Teresa Forcades– i el grup sorgit del 15-M, Podem, que també ha sondejat l'activista per saltar a la política espanyola. Interessos i discursos molt semblants. Caldrà veure què passa amb els personalismes. Però més dur és el repte d'unir sigles polítiques tradicionals al projecte. EUiA és qui més clarament s'hi decanta. I ICV ha fet molts moviments després de fracassar en l'intent que Colau els encapçalés la seva, de llista. Però caldrà veure què passa amb el principal escull, la suma dels vots de la candidatura per a la Diputació. I el que això vol dir de quota de poder posterior. La presència de Joan Herrera o Ernest Urtasun, dijous, mostra la voluntat d'arribar a acords. De fet, ERC treu importància a la possibilitat que Guanyem es presenti: “Serà una marca blanca d'ICV.” La CUP és una incògnita. David Fernández ha fet de cicerone de Colau, però amb no gaire èxit. El partit té delegat què fer a Barcelona justament a un moviment que volia ser el que proposa l'activista. Per tant, semblaria fàcil arribar a acords. Però al secretariat de la CUP hi ha recances. Anar a una candidatura que no serà netament independentista? Si Guanyem supera tot això, el segon repte serà fàcil: aconseguir uns magnífics resultats en les municipals de l'any vinent.
