Opinió

anàlisi

Un gran banc

Un altre tipus de banc que dissortadament és cada cop més necessari és el Banc dels Aliments

Aquests dies Bulgària està passant per una mena de pànic bancari. Divendres el supervisor financer búlgar va denunciar un intent sistemàtic de desestabilització del sector bancari búlgar i, com és de manual en aquests casos, hi va començar a haver cues de gent que en volia retirar els diners. De moment, el més damnificat és el Corpbank, que pel pànic va veure's obligat a quedar en mans del Banc Central de Bulgària. El cap de setmana pot ser un espai de temps important per aplacar el pànic o, contràriament, per augmentar-lo, i dilluns pot ser un dia negre per als búlgars.

Paral·lelament, el BCE ha fet pública la llista dels bancs europeus que quedaran sota la seva vigilància. El criteri d'aquesta llista és supervisar totes les entitats que superin en els seus balanços actius en 30.000 milions d'euros. La crisi bancària a l'Estat espanyol ha fet que tinguem quinze entitats sistèmiques i que ens convertim en el segon país en aquest rànquing de vigilància, després d'Alemanya, que en té vint-i-un; si bé en el nostre cas és pràcticament tot el sector bancari, a Alemanya n'han quedat fora les caixes. Com tot, en podem fer moltes interpretacions però la meva és que és bo que la supervisió sigui del BCE vistos els desastres que el Banc d'Espanya ha deixat que es produïssin en el sector. Això enfortirà la confiança en les entitats, un ingredient intangible però valuós que només valorem quan hi ha moments de pànic, com passa ara com ara a Bulgària, i que pot provocar fins i tot que entitats sanes esdevinguin insolvents amb un gran risc per als dipositants. També ens demostra que ens hem empobrit, ja que la riquesa d'una xarxa d'entitats més petites i atentes al territori s'ha perdut.

Un altre tipus de banc que dissortadament és cada vegada més necessari és el Banc dels Aliments, una entitat que en poc més de vint-i-cinc anys ha demostrat a la societat la seva imprescindible tasca. Amb l'eslògan “La gana no fa vacances”, vol conscienciar-nos que també durant l'estiu els més desafavorits d'aquesta societat opulenta tenen necessitats. I és que molt sovint, tots, tendim a dir que la situació és molt dolenta i ens hi excusem, però encara avui, sortosament, una part important de la societat capeja dignament aquesta greu tempesta de la crisi. I és per això que cal tenir entitats així que dediquin el seu voluntariat a fer d'intermediaris entre els que poden i els que més necessiten.

Aquesta setmana el meu amic i president del Banc dels Aliments de les comarques gironines, Frederic Gómez Pardo, em va fer arribar la memòria del banc corresponent al 2013 i les xifres fan escruixir: durant l'any passat, i només a les comarques gironines, el banc ha repartit 2,27 milions de quilos d'aliments que han estat lliurats entre 114 entitats benèfiques que van proporcionar ajuda a 42.000 persones. I tot aquest esforç gegantesc el fan possible 44 voluntaris permanents i uns 3.000 en moments especials.

Actualment en tota la UE es malbaraten 89 milions de tones d'aliments, una quantitat que, ben aprofitada, faria que ningú no passés gana. El més dramàtic és que només el 6% d'aquest malbaratament és en les gran superfícies, perquè el 41% de totes els aliments que es fa malbé és en les mateixes llars, unes dades que fan meditar. Si a l'estiu la gana no fa vacances, fem que tampoc no en faci la nostra solidaritat i ajudem en la tasca d'un gran banc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.