De torre de marfil a espai de trobada

elip de Borbó i Grècia va visitar fa uns dies Girona, d'on ha estat oficialment príncep durant anys, la qual cosa no vol dir que la ciutat i la seva gent l'hagin estimat i, molt menys, honorat. Bé, potser sí que ho han fet uns quants empresaris a qui Felip i el seu pare van cridar a capítol l'any 2009 perquè tiressin endavant i, sobretot, financessin la fundació que du el nom del príncep, en una clara maniobra per aconseguir millorar la imatge de la monarquia en un territori que sabien estrany, si no directament hostil. Cinc anys i unes quantes visites principesques després, és evident que l'objectiu inicial no s'ha complert. Cert, Felip de Borbó ha rebut, cada cop que ha vingut, l'acatament i l'escalfor dels empresaris –pocs de gironins i més de fora–, i la tebior i, fins i tot, com en aquesta última ocasió, ja com a rei, la fredor institucional. Al carrer, més aviat indiferència, tot i que també indignació entre tots aquells que han patit directament els problemes de mobilitat i d'aparcament en cada visita monàrquica. També hi ha hagut protestes, és clar. En general, minoritàries, excepte la d'ara fa uns dies. Han estat protestes, cal deixar-ne constància també, reprimides durament per la sempre prepotent brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra. Amb mètodes antidemocràtics, com quan van rodejar literalment els manifestants i no els van deixar sortir durant hores. No hi van faltar uns quants cops de porra, ben sobrers, d'altra banda.

Sortosament, la torre de marfil en la qual s'aïlla Felip de Borbó cada cop que ve a Girona –el magnífic auditori de la ciutat– esdevindrà el cap de setmana vinent un espai de trobada i llibertat on parlaran escriptors, activistes socials i polítics en el marc de les jornades Catalunya vol viure en llibertat i amb dignitat, que organitza El Punt Avui. Unes jornades el ressò de les quals segur que sonarà ben diferent al discurs que rep Felip cada cop que ve a Catalunya. Aquesta Catalunya que, ara que s'allunya d'Espanya, diu Felip que vol comprendre millor. La qüestió, però, és que el nou rei i Espanya fan tard. Catalunya ja no vol ser compresa per Espanya. Ara vol marxar-ne després de comprovar durant anys que, malgrat totes les promeses, Espanya no comprèn, només vol assimilar i extreure'n recursos.

F