Serveis comunitaris

És una d'aquelles notícies que no saps si t'agraden molt... o molt poc. I això és el que ha passat amb l'anunci per part d'Ensenyament que els estudiants de tercer i quart d'ESO tindran una nova assignatura de servei a la comunitat. Bé, en realitat no es pot parlar ben bé d'assignatura, ja que els alumnes hi hauran de dedicar vint hores, que tampoc és per llançar coets. Per això queda el dubte de si més val això que res, o de si no servirà per a res. Els objectius d'aquesta iniciativa són educar en valors tan lloables com ara el compromís, l'esforç, el respecte, l'austeritat, la participació... Sincerament, una valors que molt sovint no solament semblen incompatibles amb el comportament de molts adolescents, sinó que es perceben com a anacrònics fins i tot per una part important de la societat adulta. I aquest és el problema. És evident que l'escola fa un paper fonamental per formar el caràcter dels joves, però no és l'única eina ni se la pot responsabilitzar de tot. O sigui, que no anem enlloc si a partir d'ara els adolescents acompanyen encara que sigui per unes hores gent gran, o malalta, o sense recursos, o vetllen pel medi ambient si després, quan surten de l'escola i tornen a casa o van amb els seus amics no volen sentir parlar ni de consum responsable, ni de respecte a la gent gran, ni de participar en les feines de casa, ni d'esforçar-se per tenir millors resultats, ni de renunciar a allò que volen. Evidentment, que no es pot generalitzar, però la situació ideal seria que no calgués incorporar aquesta nova activitat cívica al currículum dels estudiants perquè ja la portessin incorporada de fàbrica. O sigui, que no calgués “adquirir” competències socials i ciutadanes perquè fossin gairebé inherents a la persona. Però la realitat és ben diferent. Es deixa gairebé tot a mans de l'escola i, encara que la consellera ho negui, la nova activitat de servei a la comunitat es pot acabar convertint pura i senzillament en una bona obra, i res més. Per evitar-ho cal, en primer lloc, la implicació dels pares, però també la de la resta de la societat. Perquè els joves acaben copiant el que veuen, i si el que veuen és el que és... Ningú no té l'exclusivitat de l'educació en els valors. Però com vaig llegir una vegada, els pares haurien de recordar que són els professors més importants en la vida dels seus fills.