Un frau d'anunci

Després de “Hacienda somos todos” arriba “Lo que defraudas tú, lo pagamos todos”, la nova campanya publicitària del Ministeri d'Hisenda espanyol que fa venir ganes, fins i tot als contribuents més pacífics, de calar foc al televisor. D'acord que cal fer alguna cosa contra el frau fiscal, que és una autèntica xacra que suposa una quarta part del PIB i una sagnia de diners indigna en moments de retallada social. Però que la gran actuació que fa Montoro per aturar el frau sigui gastar-se 800.000 euros en un anunci de televisió donant a entendre que el frau és culpa dels mileuristes que fan feinetes en negre, és una autèntica vergonya. El més fort de tot és que la campanya l'impulsen els qui fa dos anys van organitzar una gran amnistia fiscal perquè les grans fortunes poguessin retornar el diner negre de l'estranger sense haver d'assumir responsabilitats penals. I no només això. Resulta que aquesta campanya per posar fi a la picaresca dels treballadors que sobreviuen com poden arriba enmig de l'esclat dels casos d'entramats de la corrupció política a gran escala, les caixes en B del PP i els sobresous en negre, els sobrecostos de les obres públiques i les macroinfraestructures innecessàries, les dietes desmesurades d'alts càrrecs públics, els ERO falsos, els contractes blindats dels directius de banca, els fons de pensions de certs eurodiputats en sicavs, dels ministeris buits de competències amb despeses inexplicables, de l'enriquiment de la monarquia i l'opacitat que la rodeja. Que, enmig d'aquest panorama, la gran acció contra el frau fiscal sigui un anunci per carregar la consciència dels ciutadans és gairebé pornografia política. Si el que busquen és l'honestedat, la campanya de Montoro seria molt més encertada si en lloc de dir “Lo que defraudas tú, lo pagamos todos” digués “Lo que defraudamos nosotros, lo pagas tú”.