Cervell-cor-sexe

L'alquímia de la ceràmica o, el que és el mateix, la vida que ens vetlla irromp del fons placentari dels forns. Parlar de la ceramista Providència Casals és, d'entrada, reflexionar sobre filosofia, poesia i ciència: sobre la condició humana i les seves contradiccions. La transmutació de la matèria pot ser mental, emocional o sexual: aquest és el trajecte que ha triat Casals. Tres punts connectats en l'ésser i el l'art ordits amb un mateix fil poètic. Si en la primera part de la seva línia de treball, la ceramista investiga sobre el cervell i llurs manifestacions naturals, ara s'atura a passejar pels colors del cor. A l'exposició “de tot cor”, homenatja la societat més propera, la família, qüestiona els grans tòtems religiosos i socials i realitza un exercici bestial d'autoconeixement. A partir d'un seguit de frases fetes catalanes sobre el cor, en xucla els conceptes i els fa objecte. Els cors de la Providència regalen un itinerari elegant i sensible sobre copes capgirades, dins urnes i exvots claustrofòbics (amb lupa incorporada), suportant el pes de les punxes, claus i agulles que muden el sofriment en pau o enganxats sobre les postals-records-viatges d'un expositor. Eros també és Pathos, sovint. I no parlo de tensions sexuals no resoltes, sinó més aviat de sofriments envers aquells qui ens estimem i han patit un contratemps. El cor, òrgan perfectament esculpit per Casals en totes i cadascuna de les seves peces, pot beure del surrealisme simbòlic de Cirlot i de l'univers màgic d'El Bosco, de la mateixa manera que l'esmalt es fon amb el fang i la porcellana. Contemporaneïtat i poètica: aquestes dues veritats artístiques que costen tan de trobar en l'art d'avui. Les veus del cor, cofre de sentiment i de saviesa popular, antagònic i complementari de la raó, i lligam entre raó i sexe. La darrera peça de l'exposició, un cor gran, vermell, penjat d'un fil invisible, amb un fetus palimpsestat al bell mig serà, al seu torn, la primera de la propera mostra dedicada al sexe.