‘Ellis Island'

S'acaba d'estrenar El sueño de Ellis (The immigrant), una pel·lícula que el director James Gray defineix com a molt personal perquè, com la protagonista d'origen polonès interpretada per Marion Cotillard, els seus avis russos jueus van emigrar a primers dels anys vint als EUA passant pel control de la immigració establert a Ellis Island, on hi ha l'Estàtua de la Llibertat. El film m'ha fet recordar Ellis Island, el text que Georges Perec (francès jueu de pares originaris de Polònia que van ser víctimes del nazisme) va escriure com a narració per a un documental sobre aquesta illa de Nova York: Històries d'errància i d'esperança. El text, traduït al català per Margarida Casacuberta i publicat per L'Avenç, comença així: “A partir de la primera meitat del segle XIX, una esperança formidable sacseja Europa: per a tots els pobles esclafats, oprimits, reprimits, esclavitzats, massacrats, per a totes les classes explotades per anys de carestia i de penúria, va començar a existir una terra promesa: Amèrica, una terra verge oberta a tothom, una terra lliure i generosa on els damnats del vell continent podran esdevenir
els pioners d'un món nou”.

Quan Ewa Cybulski, la dissortada heroïna de Gray, arriba a Ellis Island diu que hi és per conquerir la felicitat, però el paradís imaginat es reconvertirà en un infern real en caure en mans d'un explotador sense escrúpols. En aquella època, com conclou Perec en el seu relat sobre una illa que per a ell simbolitza el lloc mateix de l'exili, els immigrants no tardaven a adonar-se que “tot allò que els havien explicat de la meravellosa Amèrica no era del tot exacte”. Són paraules que ressonen en altres immigrants, altres exilis. Per això, El sueño de Ellis i Ellis Island conformen un programa doble per continuar pensant el món actual. Fins em sembla significatiu que el dossier de premsa del film i la portada del llibre comparteixin el retrat d'una jove russa jueva realitzat per Lewis W. Hine l'any 1905.