Juncker

“No tinc ni l'arrogància ni la boge­ria de bar­re­jar-me en debats que afec­ten l'orga­nit­zació ter­ri­to­rial dels estats mem­bres.” Tot i que he de reconèixer que no m'han sorprès gens ni mica les dar­re­res mani­fes­ta­ci­ons del pro­per pre­si­dent de la Comissió Euro­pea, Jean-Claude Juncker, en relació amb el procés català, sí que crec que són una mos­tra més que, massa sovint, els humans par­lem només perquè tenim boca. Què volia dir sa senyo­ria amb aques­tes parau­les que he triat per encapçalar l'arti­cle? Que donar suport als pobles que volen deci­dir lliu­re­ment el seu futur és propi d'arro­gants o de bojos? Volia dir que per­so­nat­ges tan impres­cin­di­bles de la història del món com George Was­hing­ton, José Martí, Gandhi, Ho Chi Minh, Man­dela o Des­mond Tutu han pecat d'arrogància? O volia dir que la gent que viu en les dese­nes de nous estats apa­re­guts a Europa en els dar­rers cent anys, com Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Eslovènia o Lituània estan afec­tats per alguna malal­tia men­tal?

Juncker, en la línia del seu ante­ces­sor en el càrrec, l'antic mao­ista por­tuguès José Manuel Durão Bar­roso, acos­tuma a dei­xar anar per­les difícil­ment assu­mi­bles a poste­ri­ori. Com aque­lla amb què ens va obse­quiar a la dar­rera cam­pa­nya de les elec­ci­ons euro­pees i que deia: “Estic d'acord al 100% amb Mari­ano Rajoy.” Ho va dir pocs dies abans que el pre­si­dent espa­nyol el deixés en ridícul –Juncker és luxem­burguès– en afir­mar, en relació amb Cata­lu­nya, que “els països petits no comp­ten per a res”. No és cap secret que, dins de la UE, hi ha 13 estats més menuts que el Prin­ci­pat, entre ells Dina­marca, Croàcia, Irlanda, Eslovènia i ... Luxem­burg. No deba­des, el país natal de Juncker, i el lloc on el polític con­ser­va­dor ha desen­vo­lu­pat les més altes res­pon­sa­bi­li­tats de govern, té una extensió 13 vega­des menor que Cata­lu­nya i una quin­zena part de la seva població. A vega­des, abans de par­lar, val més mos­se­gar-se la llen­gua.