anàlisi
Banalitzar allò que és important
Reconec per avançat que sóc un gran admirador de la literatura clàssica espanyola, penso que és d'un gran nivell i, com tota literatura clàssica, mai perd actualitat. Però també haig de dir que mai no m'hauria imaginat que la novel·la picaresca –invent espanyol en què quan hom llegeix troba frescor i fa passar una bona estona–, hagués fet tant de mal. Si no és per aquesta banalització de les trapelleries sublimades magistralment pels clàssics, dels que fan forma de vida esquilar els altres, no s'entendria el gros descomunal de la corrupció que hem de suportar. Ja es poden gastar diners, els protectors de la marca España, per recuperar-ne el prestigi perdut, que cada dia surten nous elements que l'enfonsen més i fan inútil tota despesa fins al punt que arribarà un moment que invertir-hi més també serà una malversació de diner públic.
Els que somiem amb un país nou, ho fem pensant que de bell nou també podrem començar una manera nova de ser i el grau d'exigència ètica serà molt més alt. I quan em refereixo en l'exigència ètica, no penso si destinaran més o menys diners en aquesta o aquella partida dels pressupostos, que això és política; em refereixo al comportament i a les responsabilitats individuals i conjuntes amb la societat. Però com que ningú no pot perdre el realisme, ni que sigui per una il·lusió, acceptat d'antuvi que en el país també hi haurà corruptes, l'exigència de país és que els òrgans de control funcionin, els detectin i els castiguin. I que tot aquest recorregut es faci amb un mínim temps, com fan altres democràcies avançades.
L'estafa de l'empresa Gowex ens reafirma que a la marca España no ha canviat res ni han après res des de fa molts anys. Semblava que amb l'escàndol de Bankia s'haurien esmerçat a reformar i reforçar els controladors, però continua igual que sempre. El governador del Banc d'Espanya reconeix que ni tan sols coneixia l'empresa, la CNMV està desapareguda i el mateix Antonio Zoido, president de la borsa espanyola també ha desaparegut. Ningú dels que hi poden tenir una responsabilitat per omissió no dóna explicacions ni hi posa la cara. Continua sent el país d'irresponsables. Només al govern espanyol s'ha dit que aquest accident afectaria poc la marca España. És clar que tots aquests dirigents de tots els controladors són directament o indirectament posats en el càrrec, no per mèrits ni per experiència, com seria el més raonable i assenyat, sinó que hi sòn per coneixença o amistat política, si no és per vincles familiars. I aquesta endogàmia, com tota, té efectes devastadors.
Sembla que a Brussel·les ja han dit prou i comencen a agafar el toro espanyol per les banyes, com es diu popularment, i ha obert expedient d'informació al País Valencià per fer comptabilitat creativa; és a dir, enganyar amb el dèficit. A més, Brussel·les ha paralitzat una obra pròpia d'èpoques passades, com és el TAV previst per unir Sevilla amb Almeria, un tram en què ja s'han llençat 300 milions d'euros. Només falta esperar quan tardarà a inspeccionar la Junta d'Andalusia per tota aquesta descomunal malversació de diners que, destinats a pal·liar l'atur, han acabat en els comptes de particulars o dels sindicats. Banalitzar el diner públic ens ha portat fins aquí, però el procés de regeneració que s'haurà de fer necessàriament, requerirà sang, suor i llàgrimes.
L'alt comissionat de la marca España, Carlos Espinosa de los Monteros, diu que Òmnium Cultural i tots els que parlen de la realitat de Catalunya a l'exterior perjudiquen a la seva marca. Però si no necessita ajuda exterior per enfonsar-la! De la literatura clàssica espanyola, també sabem prou bé com es poden confondre molins amb gegants, i el IV marquès de Valtierra no se n'escapa.