La jugada

I si Rajoy deci­deix avançar les elec­ci­ons a la tar­dor? Arti­cu­lis­tes com Mari­ano Guin­dal a La Van­guar­dia o Juan Tor­tosa a Público ja hi espe­cu­len. I pot­ser resul­tarà que faria una jugada mes­tra. D'entrada, la llei de con­sul­tes que demà s'ha d'apro­var en comissió al Par­la­ment, pre­veu, com és lògic, que no es pot cele­brar cap con­sulta si hi ha alguna con­vo­catòria elec­to­ral en curs. Per tant, Rajoy acon­se­gui­ria ajor­nar la con­sulta sense ni tan sols haver de recórrer al Cons­ti­tu­ci­o­nal. L'Onze de Setem­bre es pre­veu més mul­ti­tu­di­nari que mai i el 18 de setem­bre hi ha referèndum a Escòcia, amb la incidència que això tindrà en l'opinió pública inter­na­ci­o­nal i amb la prova democràtica del cotó que es faria a Espa­nya. Però si Mas no pogués con­vo­car la con­sulta perquè hi hagués elec­ci­ons, tota aquesta efer­vescència es dilui­ria. Rajoy tor­na­ria a mar­car l'agenda i Mas es veu­ria obli­gat a tor­nar a pac­tar una data amb els par­tits que hi van donar suport. Però, compte, pot­ser també hau­ria de pac­tar una nova pre­gunta, com li exi­gi­ria el nou PSC de Miquel Iceta i, no ho obli­dem, d'Àngel Ros. Rajoy pot con­vo­car elec­ci­ons amb l'argu­ment que l'arri­bada d'un nou monarca obre “un temps nou”, com va dir Felip VI, i que la nova agenda refor­mista reque­reix la legi­ti­mi­tat i esta­bi­li­tat de les urnes. Una manera d'atreure par­tits com Unió o ICV cap al debat d'una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal con­tro­lada, que és el que defensa també el PSOE, i que podria divi­dir el front català i anar dis­so­lent la tensió cre­a­tiva de la soci­e­tat. Rajoy, a més, no dona­ria temps al PSOE a fer primàries i els soci­a­lis­tes pre­sen­ta­rien com a cap de car­tell un verd Pedro Sánchez, i hau­rien de tapar la fuita de la frag­men­tació de Podem. Rajoy tor­na­ria a gua­nyar les elec­ci­ons amb les cre­den­ci­als d'haver evi­tat el res­cat d'Espa­nya i atu­rat la sag­nia de l'atur, i enca­ra­ria millor les muni­ci­pals i les autonòmiques que ara té per­du­des.