Espanya cedint? No fem riure

ant tornem-hi. A propòsit de les peticions exigint un nou pacte entre Catalunya i Espanya, tan reiterades des de determinades tribunes periodístiques i des d'algun partit en fora de joc total: quin acord és possible amb Espanya respecte a Catalunya? Podem arribar a assolir, per exemple, un acord que contempli el màxim d'autonomia política, protecció total per a la llengua i la cultura catalanes, qüestions com seleccions esportives i, naturalment, recaptació d'impostos i pacte fiscal? És a dir, una pràctica independència sense sortir de l'Estat espanyol? De fet, no s'hi preveien competències similars en l'Estatut que va sortir del Parlament i que el llavors primer secretari del PSC, José Montilla, i el recentment nomenat com a tal, Miquel Iceta, van ordenar que fos retallat l'endemà mateix de la seva aprovació? Quin acord pot donar Espanya a Catalunya si, fins i tot, el descafeïnat Estatut que va sortir laminat del Congrés dels Diputats va ser triturat pel Tribunal Constitucional. De veritat, algú creu de debò que el PP i el PSOE voldran –i, sobretot, podran– oferir quelcom similar als catalans? Quin marge tenen? Zero o menys que zero.

Per què, doncs, es continua insistint i anunciant futures reformes de la Constitució com a únic camí de sortida? Algú veu el PP i el PSOE treballant ferm en aquest sentit? Siguem seriosos. Però si no ens volen ni deixar votar. Si només ens reconeixen com una comunitat autònoma més. Per a ells no som ja ni tan sols la nacionalidad que descriu la Constitució. Si s'han passat trenta-cinc anys minant el nostre finançament i les nostres competències. Si han menyspreat la nostra llengua i la nostra cultura i les han fet invisibles a la resta de ciutadans de l'estat. Seguim?

Que no ens venguin sopars de duro. I menys aquells que no han dubtat a fer l'acatament durant anys a un PSOE que anava de progressista però que, sovint, de fet, gairebé sempre, ha estat un llop amb pell de xai.

Sortosament per a Catalunya, una majoria de la societat ha vist que no hi ha cap més sortida que la independència. I aquest és el camí a seguir. De fet, el que Espanya ens ha acabat marcant.

S